També anomenada ‘Èczema atòpica’, és molt
freqüent i cada vegada ho és més. És motiu de consulta repetida tan a pediatria,
dermatòlegs, farmàcies... Com és ben conegut afecta predominantment a la mainada i pot persistir
en l’edat adulta, encara que amb molta menys intensitat, adoptant aleshores termes més
imprecisos com ‘pell sensible’.
Les malalties quan són habituals vénen
acompanyades de mites i llegendes. Intentarem aclarir-ne alguns en el cas de la
Dermatitis atòpica (D.A.)
L’atòpia esquemàticament consta d’una tríada:
asma, rinitis/rinoconjuntivitis i l’afectació
cutània, la dermatitis. No s’inclou la
neurodermatitis, tot i que fins fa uns anys algunes escoles
dermatològiques sí que la consideraven una
manifestació de la D.A.
Una altra dada a considerar és la influència
que té sobre l’estrès i l’estrès crònic sobre ella,
tancant-se un enutjòs cercle
dermatitis-pruïja-estrès-rascat-dermatitis, origen d’un estat
d’inquietut quasi permanent de l’infant i de
l’aparició d’infeccions bacterianes, a vegades
extenses i que sovint necessiten tractament
antibiòtic, sigui tòpic com sistèmic, amb gran
probabilitat de recidivar. A més llarg termini
hom observa que els processos al·lèrgics, cutanis
o sistèmics, són molt més habituals en els que
són o han estat malalts de la D.A.
La fisiopatologia de la malaltia consisteix
essencialment en la major sensibilitat cutània, sovint
induïda genèticament. Com veurem en la propera
Nota, ja es pot actuar positivament de
manera preventiva millorant la dieta de
l’embarassada. Així doncs ens trobem amb nens que
característicament en la seva pell ténen un
augment de radicals lliures, una disminució
d’antoxidants, uns crítics nivells d’àcids
grassos i a més, l’influència, en estudi actualment, dels
ppar-gamma que estarien implicats en processos
aparentment tan allunyats com l’hipertensió
(1).
Sigui perque la pell i el sistema nerviòs
deriven ambdós de l’ectoderm embrionari, sigui perquè aquesta major sensibilitat a l’ambient
condicionaria el temperament i la conducta, el cas és que els nens atòpics sovint passen de
l’inquietud més extrema a l’abstracció de l’entorn quan, per exemple, ténen accés a pràctiques
artístiques i creatives (dibuix, pintura, música, etc).
Si teniu temps, un article interessant és aquest:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18181968
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada