La majoria van lligats a l’activitat hormonal de caire
masculí (que les noies i dones també ténen).N’hi ha alguna forma que, com
l’acne cosmètica, sol referir-se a l’obstrucció de la sortida dels porus per
algun tipus de cosmètic. En aquest cas totes les lesions són del mateix aspecte
i estan properes. Tampoc no solen ser inflamatòries.
L’acne ‘vulgar’ es caracteritza per el polimorfismes de les lesions i per la seva localització.
Allà on les glàndules sebàcies són és grosses, més possibilitats d’acne. El veiem a la cara, al pit, esquena. També al clatell i a vegades a les natges. Tot i que sol ser autolimitat, cal prendre’l en consideració ja que sempre causa gran enuig en qui el pateix, tan al jove adolescent com a la persona de més edat. També, no ho oblidem, massa sovint deixa cicatrius permanents. Segons si és més intens (profund, desfiguratiu) es prefereix un o altre tractament. En principi el tractament tòpic sol controlar-lo però en ocasions, per la força de les lesions o per la persistència de l’afectació o perque té un component d’afectació psicològica important, cal una terapèutica més resolutiva com la dels derivats de l’àcid retinoic, en particular l’isotretinoïna. Cal reconèixer que en l’abordatge secular del tractament de l’acne hi ha dues etapes, marcades per l’aparició del ja famós Roacutan® cap a mitjans dels anys 80. Les incomoditats lligades al seu ús (sequedat cutània, control estricte de la possibilitat d’embaràs) han estat compensades abastament per la seva efectivitat. I ja disposem de gran experiència en el seu ús. Els tractaments tòpics són diversos. Van des dels exfol·liants (abrasius o queratolítics), al clàssic peròxid de benzoile, l’adapalé, els antibiòtics tòpics com l’eritromicina, la clindamicina, etc. Les mascaretes són també interessants. I les neteges de cutis, ben fetes, aporten millores des d’una activitat ja més de cabina d’estètica.
Però sovint ens trobem que, molt més en dones, l’acne reapareix passada la pubertat o no s’acaba de resoldre de manera satisfactòria. Cal aleshores veure què passa amb l’activitat hormonal masculina, la principal responsable de la secreció sebàcia. Tots la coneixem en el seu grau màxim, la síndrome SAHA (Seborrea+Alopècia+Hirsutisme+Acne) que pot acompanyar a una disfunció ovàrica latent o ja present. I hi ha assosciacions amb patologies com la predisposició a la temuda resistència a l’insulina. Finalment una consideració més, si em permeteu, humana. Quan un jove deixa enrere l’acne, l’autoestima adquireix molta més dimensió. Es veu capaç d’interelacionar amb la societat des d’un altre punt de vista molt més satisfactori. És més fàcil que trobi feina, que trobi parella sentimental, que estigui més content en una paraula.
L’acne ‘vulgar’ es caracteritza per el polimorfismes de les lesions i per la seva localització.
Allà on les glàndules sebàcies són és grosses, més possibilitats d’acne. El veiem a la cara, al pit, esquena. També al clatell i a vegades a les natges. Tot i que sol ser autolimitat, cal prendre’l en consideració ja que sempre causa gran enuig en qui el pateix, tan al jove adolescent com a la persona de més edat. També, no ho oblidem, massa sovint deixa cicatrius permanents. Segons si és més intens (profund, desfiguratiu) es prefereix un o altre tractament. En principi el tractament tòpic sol controlar-lo però en ocasions, per la força de les lesions o per la persistència de l’afectació o perque té un component d’afectació psicològica important, cal una terapèutica més resolutiva com la dels derivats de l’àcid retinoic, en particular l’isotretinoïna. Cal reconèixer que en l’abordatge secular del tractament de l’acne hi ha dues etapes, marcades per l’aparició del ja famós Roacutan® cap a mitjans dels anys 80. Les incomoditats lligades al seu ús (sequedat cutània, control estricte de la possibilitat d’embaràs) han estat compensades abastament per la seva efectivitat. I ja disposem de gran experiència en el seu ús. Els tractaments tòpics són diversos. Van des dels exfol·liants (abrasius o queratolítics), al clàssic peròxid de benzoile, l’adapalé, els antibiòtics tòpics com l’eritromicina, la clindamicina, etc. Les mascaretes són també interessants. I les neteges de cutis, ben fetes, aporten millores des d’una activitat ja més de cabina d’estètica.
Però sovint ens trobem que, molt més en dones, l’acne reapareix passada la pubertat o no s’acaba de resoldre de manera satisfactòria. Cal aleshores veure què passa amb l’activitat hormonal masculina, la principal responsable de la secreció sebàcia. Tots la coneixem en el seu grau màxim, la síndrome SAHA (Seborrea+Alopècia+Hirsutisme+Acne) que pot acompanyar a una disfunció ovàrica latent o ja present. I hi ha assosciacions amb patologies com la predisposició a la temuda resistència a l’insulina. Finalment una consideració més, si em permeteu, humana. Quan un jove deixa enrere l’acne, l’autoestima adquireix molta més dimensió. Es veu capaç d’interelacionar amb la societat des d’un altre punt de vista molt més satisfactori. És més fàcil que trobi feina, que trobi parella sentimental, que estigui més content en una paraula.