dimarts, 20 de setembre del 2016

RECUPERAR LA PELL DESPRÉS DE L'ESTIU




Resultat d'imatges de DIBUJO CARA DESPUES DEL SOL






En els dos anteriors articles vam veure com l’estiu afectava la nostra pell (sol, aire lliure, més hores a l’exterior, pessigades, taques, arrugues, etc, molt més agreujades  a l’estiu).

Considerant el que diem i que cada tardor la nostra pell té un any més, cal fer tractaments per  a recuperar-la el màxim possible. Uns tindran caràcter més estètic (taques, arrugues) i els altres ens ajudaran a prevenir un possible càncer cutani donat l’efecte acumulatiu de les radiacions ultraviolades que el farà aparèixer anys després. Per aconseguir-ho disposem de tres àcids molt diferents entre ells: el glicòlic, el hialurònic i el retinoic.

Un dels elements que tenim a mà per a actuar decididament tan pel dany estètic com el patològic, és el del peeling dermatològic. Afegeixo l’adjectiu ‘dermatològic’ perque cal fer aquest peeling sota control especialitzat ja que sinò es corre el risc de quedar-nos curts o de passar-nos, amb el que comporta de cicatrius, etc.
El peeling té com la seva millor època l’hivern. Consisteix en l’aplicació a la pell d’un àcid, habitualment el glicòlic a elevades concentracions, que degudament controlat eliminarà en bona part taques i arrugues. Després anirà seguit de cremes formulades d’acord amb la resposta que el pacient manifesti. Aquest tractament caldrà revisar-lo abans de que torni a  haver-hi sol intens.

L’àcid hialurònic, en les seves dues densitats ens ajudarà molt, tan sigui en minipunxadetes a tota la cara revitalitzant-la de manera espectacular, o bé fent servir l’àcid hialurònic més dens tot reomplint els solcs i les arrugues.

Les cremes d’àcid retinoic,  ens seran de molta utilitat, però a concentració efectiva (aprofito per a puntualitzar que concentració efectiva és aquella que només pot formular el metge, mentre que els cosmètics de lliure venda no poden contenir aquestes concentracions, pel risc de produïr efectes secundaris).

I per acabar dir-vos que aquests tractaments estan indicats tan per dones (cara, dors mans) com per homes (cara, dors mans i zones com la calba, molt deteriorades pel sol).

dimarts, 23 d’agost del 2016

BENEFICIS I INCONVENIENTS DEL SOL EN ELS NENS


 Arribat l'estiu, és difícil saber quantes hores passen els teus fills al sol. A la platja, a la muntanya o al carrer, tant se val: el cas és que en aquesta època de l'any els nens realitzen la majoria d'activitats a l'aire lliure. I, és cert, són molts els beneficis del sol per la seva salut, ja que a través de la pells els aporta vitamina D, molt important per fixar el calci i en altres processos essencials per al desenvolupament de l'organisme, però també cal tenir en compte que una sobreexposició en edats primerenques està associada a patologies tan nocives com el melanoma maligne de pell.
Com hem d'actuar?

Hi ha diverses coses que cal tenir en compte:
En primer lloc, l'exposició s'ha de fer de manera gradual, ja que la majoria de les cremades a la pell s'originen per exposicions intermitents molt intenses.
A més, hem de fer servir protecció d'algun tipus, barrets que protegeixin el coll i les orelles, ulleres de sol que filtrin les radicacions ultraviolades A i B, roba quan l'exposició sigui llarga i crema solar d'un factor superior al 20, especialment quan ens els enduem a la platja.
Així mateix, cal hidratar-se regularment, bevent molta aigua.
Hem de pensar que el risc de patir cremades és més alt en nens petits i que en el seu cas són molt pitjors, ja que la seva pell, més sensible, està en període de desenvolupament. Així és important vigilar que els lactants i nens petits només estiguin a l'aire lliure durant aquelles hores en que el sol és menys intens, és a dir, a primera hora del matí i a última hora de la tarda. Recordem també que els filtres solars no garanteixen una protecció total a l'exposició solar, per això, cal tenir cura de les zones més sensibles i exposades de la seva pell- cara, coll, orelles i esquena - quedin sempre ben resguardades.
Finalment, volem apuntar alguns fets que es considerin obvis, però que sovint passen per alt. No sentir calor no significa no estar patint una cremada solar. La sensació tèrmica la produeixen els rajos infrarojos, mentre que la radiació ultraviolada és la veritable responsable de les cremades. D'altra banda, solem associar el broncejat a un estil de vida saludable, però en realitat el " moreno" és només la manera que té el nostre cos de combatre la sobreexposició. A més cal recordar que la platja la sorra i l'aigua reflecteixen la llum, augmentant-ne la intensitat i, per tant, el risc de cremades. 



dilluns, 8 d’agost del 2016

CONSELLS DE SALUT PELS NENS: LA CALOR A L'ESTIU - DESHIDRATACIÓ




Durant l'estiu, i més encara si és tan calorós com aquest, els nens petits i els bebès ho passen malament quan pugen les temperatures. En aquestes circumstàncies, se't planteja la pregunta: L' aire condicionat és bo per ells?com fer-ne ús?.
La resposta és que l'aire condicionat en principi no és perjudicial per a la salut dels teus fills però l'has d'utilitzar amb una sèrie de precaucions i no abusar-ne.
Si en fas un ús responsable, s'estalviaran algunes malalties relacionades amb la calor extrema i dormiran millor.

Però quan l'utilitzis, has de tenir molt en compte que els canvis bruscos de temperatura, el fred excessiu, la sequedat o una humitat excessiva poden provocar en nens petits des de refredats o irritacions fins a faringitis, bronquitis o pneumònia.

T'oferim alguns consells perquè gaudeixis dels avantatges de l'aire condicionat d'una manera segura.

Algunes precaucions quan sou a casa:

A l'estiu és recomanable que la casa estigui a una temperatura propera als 25º de dia


-El nen no ha de quedar exposat directament al corrent de l'aire fred de l'aparell.
-Durant la nit cal apagar l'aire, ja que al dormir baixa la seva temperatura corporal.
-Utilitza un humificador, la humitat no ha de superar mai el 50%, ja que si és molt alta pot produir que hi hagi fongs en l'ambient que li provoquin al·lèrgia al bebè.
- Cal netejar els filtres de l'aire amb freqüència.
- Evita els canvis bruscos de temperatura.

Què fer quan sortiu:

-Apagar l'aire condicionat una estona abans.
-Has de dur sempre roba d'abric ja que pot ser que aneu a una botiga o un centre comercial on l'aire tingui molta potència.
-Abans de pujar al cotxe cal que obris les finestres perquè surti l'aire calent. 
-Amb els nens més grans, es pot utilitzar l'aire amb les mateixes precaucions que a casa, a més d'evitar que el sol els doni directament.
-A l'estiu hem d'utilitzar el sentit comú per protegir els nens de la calor ja que fins als quatre anys no tan sols tenen més susceptibilitat als canvis de temperatura sinó que també depenen de nosaltres perquè controlem tot allò que hi està relacionat.







dimecres, 3 d’agost del 2016

VACUNES COMPRADES A L'ESTRANGER


LA CALOR EN ELS INFANTS














És habitual veure pares i mares que cobreixen els cotxets dels seus nadons amb algun teixit que els protegeixi del sol. No obstant això, aquest gest podria ser fatal pels infants, arribant fins i tot a posar la seva vida en risc.

En un intent d'oferir una mica d'ombra al petit que l'aïlli de la calor, el que estem fent és propiciar que el cotxet s'escalfi en excés, convertint-se en una mena de sauna.

Amb l'acció de cobrir-lo dificultem l'entrada i la circulació de l'aire, al temps que impedim poder veure al nadó en cas de que aquest mostri algun signe de malestar.

Com reacciona un cotxet cobert a l'exposició del sol?

En un experiment dut a terme per investigadors suecs, es va demostrar que la temperatura d'un cotxet o cadira de passeig cobert exposat al sol, augmentava de forma alarmant.
Deixar-lo des de les 11:30 fins les 13h en un dia calorós, va servir per comprovar que la temperatura passava dels 22ºC quan el cotxet estava sense una manta o mocador, als 34ºC passats 30 minuts després de tapar el cotxet. Al cap d'una hora, la temperatura havia pujat a la sufocant xifra de 37ºC.


 Risc de mort sobtada del lactant

El risc de la síndrome de la mort sobtada del lactant s'incrementa dramàticament quan un nadó està exposat a la calor intensa, el que significa que, si bé molts pares creuen que estan refugiant als seus fills del sol, en realitat podrien estar exposant-lo a un major perill.

En aquest sentit el científic Svante va explicar que " si la temperatura d'un nadó" augmenta en excés, aquest pot interpretar que ha tornat a l'úter de manera que es pot aturar la respiració.

La millor opció pels pares es abandonar la pràctica d'usar tovalloles o mantes primes com a coberta, i en el seu lloc col·locar el cotxet a l'ombra.

Recomanacions:

Quan la temperatura d'un nadó augmenta, aquest es menys propens a comunicar el seu malestar. Pot estar irritable, o quedar-se dormit amb facilitat. 
Per això, el més recomanable és no exposar als nadons al sol durant les estones més caloroses del dia. És millor mantenir-los en algún lloc d'interior desde les 11 fins les 17h.
Si sortir al carrer és indispensable, es pot fer utilitzant un para-sol que aturi l'afecte directe dels raigs.

Sempre que es pugui mantingueu als nadons en estances amb portes o finestres obertes, que garanteixi l'entrada i la circulació de l'aire.


dimecres, 6 de juliol del 2016

TARGETA SANITARIA EUROPEA

La Targeta Sanitària Europea (TSE) és el document personal i intransferible que acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que siguin necessàries, des d'un punt de vista mèdic, durant una estada temporal al territori de l'Espai Econòmic Europeu (1) o a Suïssa, tenint en compte la naturalesa de les prestacions i la durada de l'estada prevista, d'acord amb la legislació del país d'estada, independentment que l'objecte de l'estada sigui el turisme, una activitat professional o els estudis.


La Targeta Sanitària Europea (TSE) no és vàlida quan el desplaçament té la finalitat de rebre tractament mèdic, ja que en aquest cas cal que l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o l'Institut Social de la Marina (ISM) emeti el formulari corresponent, previ informe favorable del Servei de Salut. Tampoc no és vàlid si traslladeu la vostra residència al territori d'un altre Estat membre.

En alguns casos haureu d'assumir una quantitat fixa o un percentatge de les despeses derivades de l'assistència sanitària, en igualtat de condicions amb els assegurats de l'Estat al qual us desplaceu. Aquests imports no són reintegrables.




Els titulars del dret i els beneficiaris al seu càrrec que compleixin els requisits exigits per la legislació espanyola i pels Reglaments Comunitaris de Seguretat Social.


Per Internet, a través de la Seu Electrònica de la Seguretat Social (sede.seg-social.gob.es), i no cal disposar de certificat digital per accedir a aquest servei.

Presencialment, en qualsevol dels Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS), sol·licitant cita prèvia al CAISS triat o a les Direccions Provincials o Locals de l'Institut Social de la Marina (ISM), quan calgui aportar documentació que acrediti el dret a exportar les prestacions sanitàries.
Independentment de la forma de sol·licitud de la TSE, s'enviarà, en un termini no superior a 10 dies, al domicili que figura a les Bases de Dades de la Seguretat Social, per la qual cosa cal tenir actualitzada aquesta dada, i no es lliura en mà en cap cas.
Quan no és possible l'emissió de la TSE o si el desplaçament és imminent, podeu sol·licitar el Certificat Provisional Substitutori de la TSE.

La Targeta Sanitària Europea (TSE) és vàlida durant dos anys i indica la data de caducitat. La utilització de la TSE durant el seu període de validesa es troba condicionada al fet que el seu titular continuï complint els requisits que van donar lloc a la seva obtenció. Si passa altrament, les despeses que s'originin poden ser reclamades en concepte de prestacions indegudes, d'acord amb el que preveu l'article 76 del Reglament (CE) 883/04.
És important que abans de fer un desplaçament a qualsevol país de l'Espai Econòmic Europeu (1) o a Suïssa comproveu que disposeu de TSE i que el seu període de validesa inclou la data de tornada prevista. Si no és així, sol·liciteu una TSE nova per assegurar la cobertura sanitària durant la vostra estada.

(1) Estats en els quals té validesa la TSE:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Suïssa.

Només en el supòsit que la vostra TSE no sigui acceptada al país d'estada, us podeu adreçar a la xarxa SOLVIT (solvit@ue.maec.es), servei gratuït per a la resolució de problemes entre administracions que apliquen els Reglaments Comunitaris de Seguretat Social.

dilluns, 4 de juliol del 2016

LA PROTECCIÓ DAVANT EL SOL


És ben conegut que l’exposició al sol dóna benestar, intervenint en la síntesi de derivats de la melatonina. Dues proves ben evidents: els moviments turístics als països meridionals, importantíssims i una altra, la presència de les làmpades de llum similar a la del sol que als països nòrdics hom veu instal·lades durant l’hivern a les parades d’autobús amb l’intenció de combatre la depressió i durant tot l’any a les cantines d’algunes empreses on ajudarien a trobar-se millor als treballadors.

Però com en tot, els extrems són perjudicials. I amb un component prou evident com és el de la coloració de la nostra pell, constitucional i que comporta que les persones amb pell més clara necessitin (i a vegades de manera infructuosa) més hores de sol per a agafar una mica de color, fins i tot arribant a patologies psiquiques com la tanorèxia, la recerca exagerada del bronzejat.

Fins no fa gaires anys, les cremes fotoprotectores només protegien de la radiació que ‘cremava’, l’UVB i en canvi, no de l’UVA que és la que bronzeja, amb la paradoxa, demostrada científicament que el càncer de pell era més freqüent entre els qui es posaven fotoprotectors anti UVB que entre qui no se’n posaven cap ja que els ‘protegits’ per la crema podien aguantar més hores de sol. Un raonament semblant pot aplicar-se a les cabines de raigs UVA.

Un altre element a tenir en compte és l’hora i l’època de l’any. La perpendicularitat variable dels raigs fa que aquests penetrin molt més fàcilment, és a dir els dies propers al 21 de juny (solstici) i les hores properes al migdia solar (amb el canvi d’hora estival són les 14h) serien les més nocives. I els dies núvols?. Si l’espessor no és intensa, els raigs UV els travessen fàcilment i els infraroigs no (no hi ha tanta escalfor i la sensació és de que no ens ‘cremem’)...I finalment, l’aplicació suficient del fotoprotector, sempre contraposada a la recerca del bronzejat.

Arribats a aquest punt convé separar les cremes autobronzejadores, inòcues, de les acceleradores del bronzejat, nocives, ja que tot i tenir una composició semblant (dihidroxiacetona), aquestes últimes es recomanen publicitàriament amb exposició sense protecció als UVA. Tornem als fotoprotectors.
Hom considera que el primer fotoprotector va venir de la mà d’en Franz Greiter, químic i alpinista suís que el 1938, després de cremar-se en l’escalada del pic austríac Piz Buin, se li va acudir dissenyar alguna loció o crema fotoprotectora. Val a dir que les sombrilles (quadre de Sorolla), etc han existit des de sempre, tal com ja es veu per exemple, a les pintures egípcies. 

Quan realment es va extendre l’ús dels fotoprotectors va ser en la Segona guerra mundial amb en Benjamín Green, farmacèutic, qui va produïr el famós ‘red pet’ (petroli vermell) amb la intenció de protegir els soldats americans a la guerra del Pacífic, massa exposats a les cobertes dels portaavions i la casa Coppertone en comprà ràpidament la patent comercialitzant-se a l’engròs cap els anys 50. La FDA no en regulà l’ús fins el 1979.  

En l’actualitat hom troba gran varietat de fotoprotectors, amb un etiquetatge ja prou correcte (ha d’indicar clarament el FPS (factor de protecció solar) respecte dels UVA i el mateix respecte dels UVB). Els podem classificar en dos grans grups, encara que els d’un grup poden incorporar elements de l’altre:

Fotoprotectors físics (el diòxid de titani, zinc i la mica), pantalles, que ténen l’avantatge de la seva estabilitat però l’inconvenient de la cosmètica (tot i que ha millorat moltíssim darrerament). Es recomanen en casos d’al·lèrgia al sol (erupció polimorfolumínica, etc) i en la mainada.

Fotoprotectors químics, (la resta) que mantenen la protecció no més de dues hores i cal reaplicar. Ténen l’avantatge de que cosmèticament són molt acceptables, però que solen utilitzar-se en quantitats per sota de les recomanacions (ho veu sovint com s’esténen i esténen aconseguint-se una capa finíssima i sovint incompleta. En aquest sentit també el coeficient elevat pot ajudar a confondre ja que per sobre d’un FPS 30 pot donar una sensació de que no cal reaplicar-lo tant. En l’actualitat ja no ténen tant de predicament els exclussivament destinats a protegir dels UVB que com el PABA havien estat de moda fa uns anys.

En l’actualitat van apareixent fotoprotectors que a més serien efectius sobre la reparació del fotodany.

Un altre element a considerar és que cal facilitar la penetració del fotoprotector, recomanant-se que almenys la primera aplicació es faci sobre la pell seca ja que, lògicament, la pell humida d’aigua o suor dificulta molt la fixació del fotoprotector (l’aplicació després del bany, recomenada, ha de ser després d’haver assecat la pell amb tocs amb la tovallola, no fregant-la).


I la roba, protegeix? Sí, pero fins a un grau. L’element més determinant és l’espessor de l’entramat del teixi i el seu gruix. Amb la popularització del runnig han aparegut els anomenats ‘teixits tècnics’ que protegeixen prou bé i s’eixuguen ràpidament, molt recomenables per als infants. En el cas dels barrets n’hi ha d’homologats (amb un 100% de protecció), de tal manera que no tots protegeixen igualment.

dimecres, 8 de juny del 2016

DONACIÓ SANG I MEDUL.LA OSSEA


Benvolguts/des,

Jo dono.. . tu dónes, ell viu ...

Cada any 5000 persones són diagnosticades de leucèmia. Moltes necessitaran un trasplantament de medul·la per superar la malaltia. Només 1 de cada tindrà un familiar compatible. Tu pots ser el seu donant.

El transplantament de medul·la òssia és l’única esperança de curació per a molts pacients afectats de leucèmia i d’altres malalties de la sang. Consisteix en la substitució de totes les cèl·lules malaltes del pacient per cèl·lules normals d’un donant sa.

Ser donant voluntari de medul·la òssia significa poder estar fermament decidit a donar progenitors hematopoètics per a un malalt de qualsevol part del món que ho necessiti.

Pot ser donant tota persona entre 18 i 54 anys que gaudeixi de bona salut.

La donació de progenitors hematopoètics es pot dur a terme de dues maneres:
- Extraient sang medul·lar de les crestes ilíaques ( part posterosuperior de la pelvis) mitjançant puncions. 

Aquest procediment es realitza sota anestèsia general o epidural i requereix ingrés hospitalari de 24 hores.
- Obtenint cèl·lules mare de sang perifèrica després de l’administració de 4-5 injeccions subcutànies d’uns agents, anomenats factors de creixement hematopoètic, que fan passar les cèl·lules mare de la medul·la òssia a la sang.

Per a registrar-te com a donant cal emplenar un formulari, signar un consentiment informat i deixar-se extreure una petita mostra de sang per determinar-ne la histocompatibilitat.
El rics de complicacions per la donació és pràcticament nul.
Per tot això et convidem a participar el dia 14 de juny a la Sala del Centre de Peralada, de les 18 a les 21h.
Podeu obtenir més informació trucant al 900 32 33 34

Dr. Lluis Martinez Via

Director – Gerent d’Albera Salut

dimecres, 25 de maig del 2016

L'ASMA INFANTIL






L'asma és una malaltia crònica que afecta les vies respiratòries, i que destaca per que s'inflamen els bronquis. Els bronquis són els tubets que permeten omplir els pulmons d'aire, per la qual cosa quan s'inflamen es tanquen parcialment i l'aire no pot entrar com cal.
Per això, els símptomes de l'asma són principalment la tos, els xiulets, la sensació d'ofec o la dificultat per respirar.
En condicions normals la inflamació dels bronquis pot permetre entrar prou aire perquè el pacient es trobi bé, però hi ha situacions que fan que aquesta inflamació augmenti i apareguin els símptomes.
Aquestes situacions són variades i depenen de cada pacient. A vegades són infeccions com els virus, altres vegades són substàncies a les quals tenim al·lèrgiai que quan augmenten en l'ambient se'ns inflamen els bronquis (àcars de la pols,epitelis d'animalspol·lens...). També el fred, la contaminació o altres substàncies irritants, com el fum del tabac, poden desencadenar aquests processos.

És molt freqüent l'asma? Per què el meu fill té asma?

L'asma és una de les malalties cròniques més freqüents en la infància. Aproximadament el 10% dels nens poden tenir asma en països com Espanya, per la qual cosa possiblement el teu fill no sigui l'únic nen de la seva classe que tingui aquest problema. 
Es desconeix el motiu pel qual alguns pacients tenen asma i altres no. 
Se sap que no hi ha una causa única que produeixi l'asma, per això es diu que és una malaltia de causa multifactorial. Hi ha una base genètica important, per això és freqüent que afecti membres de la mateixa família, però s'ha vist que hi ha altres factors com l'exposició al fum del tabac en l'edat primerenca, determinades infeccions, o factors de la dieta que també poden afavorir el que un nen tingui asma.

Quins símptomes produeix l'asma? 

Com hem explicat, els símptomes es produeixen quan la inflamació en els bronquis impedeix que entri bé l'aire als pulmons, de manera que tenim tos o xiulets, ens costa respirar o tenim sensació que ens estrenyen el pit. 
De vegades aquests símptomes es mantenen durant diversos dies, en aquestes situacions parlem d'una crisi d'asma. Altres vegades són símptomes puntuals que apareixen i desapareixen de forma espontània o amb l'ajuda de tractament, en aquestes situacions parlem de símptomes intercrisis. Moltes vegades es produeixen a la nit i ens impedeixen dormir bé, però poden aparèixer en qualsevol moment del dia. 
Com molts dels pacients amb asma són al·lèrgics, de vegades també hi ha símptomes de mucositat, picor de nas o ulls, esternuts... que poden precedir o acompanyar els símptomes d'asma.

Asma induida per l'exercici 

En els nens amb asma és molt freqüent que apareguin els símptomes després de realitzar activitats físiques, és el que es coneix com asma d'esforç.
Quan fem exercici es produeixen una sèrie de canvis en les vies respiratòries que en els pacients amb asma pot desencadenar una crisi amb aparició de símptomes. Molts d'aquests símptomes desapareixeran amb el repòs, però en algunes situacions caldrà administrar medicació perquè el nen es trobi millor. En alguns casos concrets també pot ser útil prendre la medicació abans de realitzar l'esport.
Per intentar prevenir que això passi, el millor és fer escalfaments correctes, i intentar evitar esport a l'aire lliure els dies de molt fred o molt de vent, o els dies que prèviament ja hagis tingut símptomes d'asma. El tractament correcte de l'asma, ajudarà al nen a controlar aquests símptomes i a intentar evitar que apareguin. A més l'entrenament regular ajudarà a millorar els símptomes amb l'exercici, per la qual cosa sempre és recomanable que els nens asmàtics realitzin esport amb regularitat.

Com es tracta l'asma? 

En el tractament de l'asma és fonamental l'educació. És important que el nen conegui els símptomes, els pugui reconèixer a temps i pugui administrar-se els medicaments necessaris en cada moment .
També és molt important que sàpiga com utilitzar els medicaments per l'asma. La majoria d'ells s'administren de forma inhalada, és a dir a través de la respiració. Hi ha diferents tipus de dispositius per a aquests medicaments: alguns són esprais que es recomanen utilitzar sempre amb càmera espaiadora, altres medicaments són en pols seca i hi ha diferents dispositius disponibles. És molt important que conegui com utilitzar els dispositius dels diferents medicaments que li ha recomanat el seu especialista per aconseguir que la medicació faci efecte.
A més hi ha mesures ambientals que ajudaran a que tingui menys símptomes. És molt important evitar el fum del tabac, tant de persones del seu voltant com a evitar consumir quan sigui més gran Si és al·lèrgic a alguna substància de l'ambient també és important que conegui les mesures per intentar disminuir els nivells; en cas que no es puguin disminuir (com els pòl·lens) pot ser útil l'ús de mascaretes.

Medicaments per l'asma

Hi ha diferents tipus de medicaments que podem utilitzar per controlar la malaltia:
  • Tractament dels símptomes: Quan tenim símptomes hem de tractar-los amb medicacions que actuen ràpid. Generalment són medicaments broncodilatadors (obren els bronquis) que s'administren de forma inhalada (a través de la respiració). L'efecte es passa en unes hores, per la qual cosa pot ser necessari que s'hagin administrar diverses vegades al dia. En determinades ocasions o si els símptomes són molt intensos, el pediatre pot enviar un altre tipus de medicaments.
  • Tractament de manteniment: Quan el nen té símptomes molt sovint, l'especialista pot recomanar un tractament per tenir els pulmons protegits. Aquests tractaments, perquè funcionin bé cal usar-los cada dia (fins i tot quan no es tinguin símptomes). La durada del tractament variarà en cada pacient, i serà l'especialista qui decideixi quan i durant quant de temps usar-los.
  • Tractament de l'al·lèrgia: En els pacients al·lèrgics pot ser útil combinar la resta de tractaments amb el tractament de l'al·lèrgia mitjançant l'ús de vacunes específiques. Es poden administrar de forma subcutània mitjançant injeccions, o sublingual mitjançant gotes o comprimits que es mantenen sota la llengua .
El pediatre al·lergòleg, en funció de les característiques de cada pacient, donarà un pla de tractament, tant per tractar els símptomes de forma aguda, com un tractament de manteniment o per l'al·lèrgia en cas que sigui necessari. Explicarà també quan i com administrar la medicació.

Article escrit per:

Dr. Jaime Lozano
Metge Adjunt de la Secció d'Immunoal·lèrgia de l'Hospital Sant Joan de Déu