dijous, 28 de gener del 2016

DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES





Què? És el
document, adreçat al metge responsable, mitjançant el qual com a persones majors d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, doneu les instruccions a tenir en compte en cas que us trobeu en una situació en què les circumstàncies no us permetin d'expressar personalment la vostra voluntat.

En aquest document, podeu també designar un representant, que sigui l'interlocutor amb el metge o l'equip sanitari, perquè us substitueixi en el cas que no pugueu expressar la vostra voluntat.

Com? Davant de notari o bé de tres testimonis majors d'edat i amb plena capacitat d'obrar. Dos d'aquests testimonis, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb vosaltres.

No es poden tenir en compte voluntats anticipades que incorporin previsions contràries a l'ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, o que no es corresponguin exactament amb el supòsit del fet que heu previst a l'hora d'emetre-les. En aquests casos, s'ha de fer l'anotació raonada pertinent a la vostra història clínica.

On? Al centre sanitari on se us atén, excepte els documents de voluntats anticipades fets davant de notari. Aquest document de voluntats anticipades s'ha d'incorporar a la vostra història clínica.

Més informació:
Departament de Salut, telèfon: 93 227 29 00.


Impresos

  • 
Sol·licitud DVA

  • 
Inscripció registre DVA


Normativa:
Llei 21/2000
, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, (DOGC, núm. 3303, d'11-1-2001).
                                                           

dimecres, 27 de gener del 2016

PIRCING A LA BOCA


L’estètica del últims temps està duent als joves, i no tan joves, a col.locar-se  determinades joies a la boca que poden arribar a provocar moltes complicacions. 
L’aparició del pírcing oral ja s’utilitzava en l’època dels romans i els egipcis per identificar diferències socials. També els mariners, pirates, esquimals i algunes tribus de l’ Amazones n’han utilitzat sovint. 
Avui en dia els pírcings, i més concretament el pírcing oral, és sobretot una moda.



PIRCING LINGUAL:

El pírcing lingual consisteix en la col·locació d’un pírcing a la llengua travessant-la de dorsal a ventral (de la part superior a la inferior) com si fos una arracada.
Per poder realitzar les funcions de fonació, deglució i sensació del gust, la llengua necessita uns nervis sensitius i una gran multitud de papil·les gustatives i tàctils que poden afectar-se durant la col·locació del pírcing lingual.
A la llengua, a més, hi ha un risc important d’hemorràgia i la cicatrització és complicada per la constant producció de saliva.
Els pírcings orals provoquen un augment del flux salival i això provoca una desequilibri en la flora bacteriana de la boca.

PIRCING LABIAL:

Aquest pírcing travessa el llavi o la galta de manera que queda una part a l’exterior de la cavitat oral i l’altre a dins.
El frec constant que provoquen amb geniva i mucosa pot afavorir l’aparició de fibromes, gingivitis i periodontitis localitzada.
Les fractures i el desgast dental són algunes de les altres complicacions que podem trobar causats per aquestes joies orals.
Si per error es mossega el pírcing lingual o labial es pot arribar a fracturar la dent o el queixal i llavors cal extreure’l.

La col·locació d’aquests pírcings en boca té un factor de risc afegit perquè la cavitat oral és molt sèptica i hi habiten multitud de bactèries i virus.
Durant la seva col·locació poden passar bactèries de la cavitat oral a la sang i es podria arribar a colonitzar el cor, cosa que provocaria una endocarditis o greu inflamació de les vàlvules i teixit cardíac.

RECOMANACIONS:

S’hauria de consultar al dentista abans de la col·locació d’un pírcing a la cavitat oral.
Cal tenir en compte que els pírcings han de ser estèrils abans de ser col·locats i que el millor material per a cicatritzar durant els primers dies és l’or de 14 quirats.
Haurien d’abstenir-se dels pírcings orals els nens menors d’edat, les dones embarassades, pacients amb infeccions cutànies, pacients amb VIH i qualsevol que tingui algun risc de contagi.


CONSELL DE SALUT BUCODENTAL


dilluns, 25 de gener del 2016

EL PRECÀNCER CUTANI

Si bé la paraula càncer comporta una mena d’esgarrifança, hem de reconèixer que cada vegada més ja no és sinònim de irreversibilitat i de patiment progressiu. Sigui pel diagnòstic precoç o bé pels tractaments més avançats, la supervivència és remarcable.
A la pell podem trobar-hi 3 grans grups de càncers:
El càncer degut a l’exposició solar (radiació ultraviolada) són els anomenats epiteliomes (baso i espinocel·lular); hi ha altres càncers també lligats a l’exposició solar, però no de manera tan directa, com el temut melanoma i els càncers comuns a altres texits no especifícament cutanis.

Què és un ‘precàncer’?. Ës aquella lesió que adverteix de la possibilitat de que pugui esdevenir un tumor maligne. La pell permet l’observació fàcil de tot el que hi succeeix. El mateix tipus de lesió en un altre teixit o bé en un òrgan no tan fàcil de veure, podrà passar desapercebut i trobar-nos-el quan ja sigui una lesió maligna.

Una senzilla prova que tothom pot fer-se per a valorar el dany solar que ha acumulat:
Examinem-nos amb bona llum un avantbraç, palmells amunt. Comparem l’aspecte de la cara anterior molt més protegida amb la posterior, molt més exposada. Les taques bé clares, bé fosques, les arrugues i potser alguna raspositat seran raríssimes a la cara protegida.

Però qui és més predispost a tenir lesions precanceroses?

Si hem comentat abans que aquests càncers van lligats a l’exposició solar de manera directa, les persones que s’hagin exposat més al sol tindran més possibilitats. En aquest punt hem de tenir present que hi intervenen dos factors elementals:

1/ L’efecte acumulatiu i diferit de la radiació ultraviolada. Com més anys hàgim estat expostos i des de més joves, més dany. El precàncer apareixerà dècades després, tot i que els últims anys no haguem estat sota la radiació solar.

2/El tipus de pell, més clar. El bronzejat és una defensa natural que impedeix la penetració dels raigs ultraviolats. Les persones de pell més fosca tindran una bona protecció ja de naixement. Per contra els fototipus clars la tindran més deficient. Però com tots sablem es dóna la paradoxa de que justament les persones amb pell clara volen de totes totes aconseguir un bronzejat que no tenen per naturalesa i per aquest motiu s’estan més hores prenent el sol i/o les làmpades UVA, sense aconseguir mai la coloració que preténen i que també desapareixerà més ràpidament.

Dit això, estem atents a les manifestacions del precàncer i demanem opinió dermatològica:

Qui?
-pells clares
-exposades al sol des de joves
-calbs des de fa dècades

Què?
-crostetes que tot i arrancar-les reapareixen (s’anomenen ceratosis actíniques)
-‘granets’ que duren i duren
-sagnat espontani d’alguna lesió cutània

Ón?
-a zones expostes a la llum solar (cara, pavellons auriculars, calba, dors mans, avantbraços).

Prevenció

Protegir-nos del sol, vigilant les hores més centrals del dia. Utilitzem fotoprotectors, sobretot la mainada i les pells clares.

Tractament

Algunes lesions precanceroses marxaran amb cremes adequades. Les altres necessitaran accions més intenses i específiques, ja de dermatòleg.





dilluns, 18 de gener del 2016

MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA, PREVENIR-LES I TRACTAR-LES


 


La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica  (MPOC), representa la quarta causa de mort al món. A Catalunya és una de les consultes mèdiques més freqüents, especialment per les seves aguditzacions que pateixen al llarg de la seva evolució. El càlcul aproximat és que existeix prop d’un 9% de la població major de 40anys que pateix la malaltia.
Aquesta malaltia s’explica perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen les parets dels alvèols. Els alvèols són una part dels pulmons que està en contacte directe amb els vasos sanguinis i és on es produeix  un intercanvi de gasos entre el medi exterior i el interior de l’organisme, és a dir, l’oxigen passa a la sang i s’elimina el diòxid de carboni
N’hi ha de dos tipus principals :
-Bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc
-Emfisema, caracteritzada per la destrucció dels pulmons amb el temps

La causa principal de la MPOC  és el consum del tabac, essent el 90% dels pacients que la pateixen fumadors o exfumadors. La inhalació del tabac produeix una malaltia respiratòria crònica (Bronquitis crònica, Emfisema o Patrons mixtes), que en fases inicials és parcialment reversible i en fases moderades o avançades portarà a insuficiència respiratòria crònica amb una pèrdua de qualitat de vida i una disminució de la supervivència.
Els símptomes són:
-          Tos
-          Esput
-          Ofec en activitat física

El diagnòstic es realitza majoritàriament amb l’espirometria que és una prova indolora que mesura la quantitat d’aire que una persona és capaç d’expulsar del pulmó i amb quina velocitat.

El tractament pot ser farmacològic o no farmacològic

-DEIXAR DE FUMAR, aquesta és la mesura amb major impacte per evitar la progressió de la malaltia.
- Administració de vacunes que permeten la prevenció d’aguditzacions de la malaltia com són les grips i les pneumònies. IMPORTANT VACUNAR GRIP (anualment) I PNEUMONIA ( un cop a la vida si és després dels 60a i 2 cops separats 5anys entre elles si és abans dels 60a)
- Teràpia inhalada
- Antibiòtics i corticoides en cas d’una exacerbació
- Tractament en rehabilitació respiratòria amb fisioteràpia específica i reentrenament a l’esforç
- Oxígen en cas de insuficiència respiratòria crònica

Davant la repercussió que té aquesta malaltia pel que fa a salut pública es destinen un munt d’esforços i campanyes per incentivar a la gent a deixar de fumar.-     
        

Tots aquests esforços permeten ajudar a mentalitzar a la població de la l’acció que fa el tabac a la salut de les persones i per tant que siguin cada vegada més el que demanen ajuda per deixar de fumar. Val a dir, però, que el primer que es necessita per deixar de fumar és voler-ho realment i per tant estar molt motivat, un cop tenim això els professionals sanitaris podem ajudar-vos per aconseguir-ho amb èxit.

Bibliografia

                                                                                                            DUI Judit Noguera

                                                                                                            Dr. Ramon Tarrés