dimecres, 25 de maig del 2016

L'ASMA INFANTIL






L'asma és una malaltia crònica que afecta les vies respiratòries, i que destaca per que s'inflamen els bronquis. Els bronquis són els tubets que permeten omplir els pulmons d'aire, per la qual cosa quan s'inflamen es tanquen parcialment i l'aire no pot entrar com cal.
Per això, els símptomes de l'asma són principalment la tos, els xiulets, la sensació d'ofec o la dificultat per respirar.
En condicions normals la inflamació dels bronquis pot permetre entrar prou aire perquè el pacient es trobi bé, però hi ha situacions que fan que aquesta inflamació augmenti i apareguin els símptomes.
Aquestes situacions són variades i depenen de cada pacient. A vegades són infeccions com els virus, altres vegades són substàncies a les quals tenim al·lèrgiai que quan augmenten en l'ambient se'ns inflamen els bronquis (àcars de la pols,epitelis d'animalspol·lens...). També el fred, la contaminació o altres substàncies irritants, com el fum del tabac, poden desencadenar aquests processos.

És molt freqüent l'asma? Per què el meu fill té asma?

L'asma és una de les malalties cròniques més freqüents en la infància. Aproximadament el 10% dels nens poden tenir asma en països com Espanya, per la qual cosa possiblement el teu fill no sigui l'únic nen de la seva classe que tingui aquest problema. 
Es desconeix el motiu pel qual alguns pacients tenen asma i altres no. 
Se sap que no hi ha una causa única que produeixi l'asma, per això es diu que és una malaltia de causa multifactorial. Hi ha una base genètica important, per això és freqüent que afecti membres de la mateixa família, però s'ha vist que hi ha altres factors com l'exposició al fum del tabac en l'edat primerenca, determinades infeccions, o factors de la dieta que també poden afavorir el que un nen tingui asma.

Quins símptomes produeix l'asma? 

Com hem explicat, els símptomes es produeixen quan la inflamació en els bronquis impedeix que entri bé l'aire als pulmons, de manera que tenim tos o xiulets, ens costa respirar o tenim sensació que ens estrenyen el pit. 
De vegades aquests símptomes es mantenen durant diversos dies, en aquestes situacions parlem d'una crisi d'asma. Altres vegades són símptomes puntuals que apareixen i desapareixen de forma espontània o amb l'ajuda de tractament, en aquestes situacions parlem de símptomes intercrisis. Moltes vegades es produeixen a la nit i ens impedeixen dormir bé, però poden aparèixer en qualsevol moment del dia. 
Com molts dels pacients amb asma són al·lèrgics, de vegades també hi ha símptomes de mucositat, picor de nas o ulls, esternuts... que poden precedir o acompanyar els símptomes d'asma.

Asma induida per l'exercici 

En els nens amb asma és molt freqüent que apareguin els símptomes després de realitzar activitats físiques, és el que es coneix com asma d'esforç.
Quan fem exercici es produeixen una sèrie de canvis en les vies respiratòries que en els pacients amb asma pot desencadenar una crisi amb aparició de símptomes. Molts d'aquests símptomes desapareixeran amb el repòs, però en algunes situacions caldrà administrar medicació perquè el nen es trobi millor. En alguns casos concrets també pot ser útil prendre la medicació abans de realitzar l'esport.
Per intentar prevenir que això passi, el millor és fer escalfaments correctes, i intentar evitar esport a l'aire lliure els dies de molt fred o molt de vent, o els dies que prèviament ja hagis tingut símptomes d'asma. El tractament correcte de l'asma, ajudarà al nen a controlar aquests símptomes i a intentar evitar que apareguin. A més l'entrenament regular ajudarà a millorar els símptomes amb l'exercici, per la qual cosa sempre és recomanable que els nens asmàtics realitzin esport amb regularitat.

Com es tracta l'asma? 

En el tractament de l'asma és fonamental l'educació. És important que el nen conegui els símptomes, els pugui reconèixer a temps i pugui administrar-se els medicaments necessaris en cada moment .
També és molt important que sàpiga com utilitzar els medicaments per l'asma. La majoria d'ells s'administren de forma inhalada, és a dir a través de la respiració. Hi ha diferents tipus de dispositius per a aquests medicaments: alguns són esprais que es recomanen utilitzar sempre amb càmera espaiadora, altres medicaments són en pols seca i hi ha diferents dispositius disponibles. És molt important que conegui com utilitzar els dispositius dels diferents medicaments que li ha recomanat el seu especialista per aconseguir que la medicació faci efecte.
A més hi ha mesures ambientals que ajudaran a que tingui menys símptomes. És molt important evitar el fum del tabac, tant de persones del seu voltant com a evitar consumir quan sigui més gran Si és al·lèrgic a alguna substància de l'ambient també és important que conegui les mesures per intentar disminuir els nivells; en cas que no es puguin disminuir (com els pòl·lens) pot ser útil l'ús de mascaretes.

Medicaments per l'asma

Hi ha diferents tipus de medicaments que podem utilitzar per controlar la malaltia:
  • Tractament dels símptomes: Quan tenim símptomes hem de tractar-los amb medicacions que actuen ràpid. Generalment són medicaments broncodilatadors (obren els bronquis) que s'administren de forma inhalada (a través de la respiració). L'efecte es passa en unes hores, per la qual cosa pot ser necessari que s'hagin administrar diverses vegades al dia. En determinades ocasions o si els símptomes són molt intensos, el pediatre pot enviar un altre tipus de medicaments.
  • Tractament de manteniment: Quan el nen té símptomes molt sovint, l'especialista pot recomanar un tractament per tenir els pulmons protegits. Aquests tractaments, perquè funcionin bé cal usar-los cada dia (fins i tot quan no es tinguin símptomes). La durada del tractament variarà en cada pacient, i serà l'especialista qui decideixi quan i durant quant de temps usar-los.
  • Tractament de l'al·lèrgia: En els pacients al·lèrgics pot ser útil combinar la resta de tractaments amb el tractament de l'al·lèrgia mitjançant l'ús de vacunes específiques. Es poden administrar de forma subcutània mitjançant injeccions, o sublingual mitjançant gotes o comprimits que es mantenen sota la llengua .
El pediatre al·lergòleg, en funció de les característiques de cada pacient, donarà un pla de tractament, tant per tractar els símptomes de forma aguda, com un tractament de manteniment o per l'al·lèrgia en cas que sigui necessari. Explicarà també quan i com administrar la medicació.

Article escrit per:

Dr. Jaime Lozano
Metge Adjunt de la Secció d'Immunoal·lèrgia de l'Hospital Sant Joan de Déu

MILLOREM LA NOSTRA SALUT ORAL


divendres, 13 de maig del 2016

LA PELL I LA DIABETIS







La diabetis és una malaltia crònica que afecta tot l’organisme. La pell n’és un dels territoris preferits i es considera que un 33% dels pacients diabètics tenen o tindran afectacions cutànies degudes a aquesta malaltia. Una pell massa seca hi és present quasi sempre.

En primer lloc, les infeccions són molt més habituals ja que el sucre afavoreix el creixement dels gèrmens. Las dermatosis produïdes per fongs (del gènere càndida) són habituals. Afecten els plecs per la humitatd’aquests espais (i els veiem sota els pits, interdigitals, engonal, aixelles) i les mucoses i semimucoses (oral, vaginal, del gland) També molts voltadits (afectació al voltant de les ungles) poden tenir una causa propiciada per l’excès de sucre. Fins i tot sovint són indicadores d’una diabetis que pot ser desconeguda encara. Convé tenir en compte que solen reaparèixer si la diabetis no es controla prou bé.També les produïdes per bacteris (afectacions dels fol•licles pilosos, impetigens –afectació d’àrees més o menys extenses amb crostres i supuració-).

La diabetis pot originar picor en qualsevol zona del cos i com dèiem abans també en ocasions ha servit per a diagnosticar una diabetis no prou establerta com a tal.
Les zones més allunyades del centre del cos, com les cames i peus també s’afecten de manera típica. La diabetis compromet la circulació de la sang en els petits vasos i la pell se’n ressenteix. La falta de pèl, de suor, de sensibilitat cutània al dolor i/o a la vibració mecànica, es deuen a una diabetis que repercuteix en la pell. Aquesta pèrdua de sensibilitat fa que surtin nafres als dits, a la planta dels peus, que a vegades comporten amputacions.


La zona pretibial (canya de la cama) s’afecta de manera particular. També hi surten unes nafres molt difícils de curar amb un aspecte i distribució típiques
.