dimecres, 30 de març del 2016

VACUNA DEL MENINGOCOC B




Gràcies a les vacunes sistemàtiques, la del Meningococ C i el Pneumococ (Prevenar 13) ha disminuït notablement aquesta malaltia. Però fins ara deixàvem descobert un altre bacteri que és el Meningococ B, que produeix una meningitis invasiva que en poques hores d’evolució pot tenir conseqüències gres, fins i tot la mort.
Darrerament, l’AEMPS (Agencia Española de Medicamentos i Productos Sanitarios) i el Ministerio de Sanidad de España, han autoritzat la venda d’aquesta vacuna per als nostres nens, que de moment, no entren dins les vacunes sistemàtiques finançades pel Departament de Salut.
Aquesta vacuna es diu Bexsero, i depenent de l’edat son diferents dosis:

Lactants de 2 a 5 mesos
4 dosis
Lactants de 6 a 23 mesos
3 dosis
Nens i adults a partir de 2 anys
2 dosis

El comitè assessor de vacunes ens recomana, que per a disminuir la seva reactogenicitat, es a dir, la febre post vacunal, no posar-la conjuntament amb les vacunes sistemàtiques, si no, com a mínim, amb 2 setmanes de diferencia.

Nosaltres, com a equip de pediatria, la recomanem, ja que la meningitis té una alta mortalitat i pot deixar seqüeles neurològiques greus i ja que tenim una eina per combatre-la, aprofitem-nos d’ella.
Adjuntem enllaços sobre la vacuna que podeu consultar:


dimarts, 22 de març del 2016

NOU CALENDARI VACUNAL


Catalunya preveu avançar a aquest estiu l'aplicació del nou calendari vacunal

Torna
Inclourà un reajustament de les dates i les dosis d'algunes vacunes i la incorporació de dues vacunes a la primera infància: una contra el pneumococ i una altra contra la varicel·la
  • Aquest nou calendari es començarà a aplicar als nascuts a partir de gener de 2016
Calendari de vacunacions sistemàtiques, 2016
Calendari de vacunacions sistemàtiques, 2016
El Departament de Salut preveu aplicar a partir d’aquest estiu el nou calendari de vacunes sistemàtiques que suposa un reajustament de les dates i de les dosis d'algunes vacunes i la incorporació de la vacuna contra el pneumococ (antipneumocòccica conjugada) i contra la varicel·la a la primera infància, fins ara no incloses. L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha pres aquesta decisió seguint la recomanació del seu Consell Assessor de Vacunacions.
El passat mes de gener, la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar un nou calendari vacunal que es proposa posar en marxa a tot l’Estat a principis de 2017. Ara bé, Catalunya ha decidit avançar l’aplicació d’aquest calendari consensuat a escala estatal, aprofitant la incorporació d’aquestes dues vacunes el 2016, per integrar de cop tots els canvis.
 
És per això que, seguint la recomanació del Consell Assessor de Vacunacions, l'Agència de Salut Pública de Catalunya està elaborant la normativa corresponent, adquirint les vacunes i adaptant els sistemes de registre, per la qual cosa es preveu que es posi en marxa al voltant de l’estiu i que el nou calendari s’apliqui als nascuts a partir de gener d’aquest any. El cost de les vacunes serà assumit per la Generalitat.
 
La vacuna contra el pneumococ i contra la varicel·la
 
La vacuna contra el pneumococ s’inclourà als 2, 4 i 11 mesos d’edat, seguint les pautes acordades pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, mentre que la vacuna contra la varicel·la s’administrarà als 15 mesos, als 3 anys i es mantindrà per als nens i nenes d’11-12 anys (sisè de primària) si són susceptibles de ser vacunats, és a dir, si no han patit la malaltia o prèviament no han estat vacunats.
 
Reajustament de dosis i dates
 
D’altra banda, el nou calendari vacunal preveu un reajustament de les dates i de les dosis d'algunes vacunes: 
 
La vacuna hexavalent, que fins ara s’administrava als 2, 4 i 6 mesos d’edat passarà a administrar-se als 2, 4 i 11 mesos.
 
La vacuna DTPa (contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina) – VPI (injectable contra la poliomielitis) s’administrarà als 6 anys quan estigui disponible a escala estatal.
 
La triple vírica (xarampió, rubèola i parotiditis) s'administrarà als 12 mesos, com fins ara, però la segona dosis quedarà fixada als 3 anys d'edat.  
 
Pel que fa a les dosis de la vacuna contra el meningococ C conjugada, que s’administrava als 2, 6 i 15 mesos, ara es farà als 4 i als 12 mesos i es manté la dels 11-12 anys. I la dosi de la vacuna contra l’hepatitis A, que s’administrava als 12 mesos, ara passa als 15 mesos. La vacuna pentavalent desapareix del calendari perquè s’ha observat que amb les tres dosis de l’hexavalent ja no era necessària.
 
I finalment, un altre dels canvis afecta la vacuna antipneumocòccica 23-valent, que ara s'administrarà a partir dels 65 anys.
 
Les vacunes, un paper clau en la salut pública
 
Cada any, a Catalunya, s’administren més de 3,2 milions de dosis a més d’1,5 milions de persones.
 
Catalunya sempre ha tingut un paper capdavanter en les polítiques vacunals, comptant amb el suport del Consell Assessor de Vacunacions en què participen les societats científiques més representatives. El primer calendari vacunal es va fer a començaments de 1980 i des de llavors s’ha anat actualitzant periòdicament. L’actual calendari vacunal de Catalunya es va aprovar al juliol de 2014 i inclou la protecció enfront de les malalties produïdes per quinze microorganismes diferents en les diferents etapes de la vida, incloent-hi també l'etapa adulta.
 
Les vacunes a Catalunya, com a la resta de l’Estat, no són obligatòries. Les incloses al calendari vacunal s’administren gratuïtament als més de 1.200 centres vacunals. El calendari inclou les vacunes més adequades en el moment més adient. Són les que eviten les malalties més freqüents i/o greus, les que tenen vacunes més efectives i segures, i les més adients per al nostre entorn.
 
Els criteris per incloure una vacuna en el calendari vacunal a l’Estat espanyol estan consensuats en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i són: la càrrega de la malaltia (nombre de casos i gravetat), l’efectivitat i la seguretat de la vacuna, les repercussions de la introducció d’una nova vacuna en el calendari, els aspectes ètics i l’avaluació econòmica.
 
Amb les vacunes incloses al calendari cada any es prevenen més de 35.000 casos de malaltia a Catalunya (vegeu la taula comparativa 1984-2014). Per tant, s’evita el patiment associat a aquestes malalties i també els costos sanitaris i socials que impliquen.
 

Variació en el nombre de casos declarats de malalties vacunables a Catalunya entre 1984 i 2014
 
 
 
 
   
Malaltia
Casos (1984)
Casos (2014)
Diftèria
0
0
Tos ferina
5.745
1.116
Xarampió
2.229
142
Tètanus
22
1
Poliomielitis
0
0
Rubèola congènita
0
0
Parotiditis
20.576
264
Rubèola
8.168
1
Tètanus neonatal
0
0
Total
36.740
1.524
Font: SGVRESP

dimecres, 16 de març del 2016

DECÀLEG DE LA FEBRE











Informació sobre la febre dels vostres fills:

La febre no és una malaltia. Serveix per defensar-nos contra les infeccions causades tant per virus com per bacteris:

La febre per si mateixa no causa dany cerebral, ni ceguesa, ni sordesa, ni mort.
Alguns infants predisposats (4%) poden tenir convulsions a causa de la febre. El fet de tractar la febre no prevé aquestes convulsions. No s’haurien de donar mai medicaments per baixar la febre.
Solament cal usar medicaments per a la febre si hi ha malestar o dolor. L’ibuprofè i el paracetamol tenen la
mateixa eficàcia per tractar el dolor. Les seves dosis es calculen segons el pes del infant, no segons l’edat. No és aconsellable alternar o combinar tots dos medicaments. No els heu de donar Aspirina.
Es desaconsella l’ús de draps humits, fregues d’alcohol, dutxes o banys per baixar la febre.
No abrigueu ni desabrigueu gaire el infant que té febre.
El infant amb febre ha d’estar ben hidratat. Cal donar-li líquids sovint, si pot ser amb hidrats de carboni (sucs de fruita, batuts, farinetes, etc.).
No és aconsellable donar-los paracetamol o ibuprofè després de la vacunació per prevenir les reaccions febrils o locals.
Ni el grau de la febre ni la resposta a l’antitèrmic ens orienten sobre la gravetat de la infecció ni tampoc si l’han causada virus o bacteris.
Si l’infant manifesta signes d’empitjorament o apareixen els símptomes següents, heu de telefonar urgentment al metge:
• Taques a la pell de color vermell fosc o morat que no desapareixen en estirar la pell del voltant.
• Decaïment, irritabilitat o plor excessiu difícil de calmar.
• Rigidesa al coll.
• Convulsió o pèrdua del coneixement.
• Dificultat per respirar (marca les costelles i enfonsa l’estèrnum, se senten com a xiulets quan respira,
respiració molt ràpida, agitada, etc.).
• Vòmits i/o diarrea persistents o molt abundants que causin deshidratació (llengua seca, absència de saliva,
ulls enfonsats, etc.).
• Si no orina o l’orina és escassa.
• Sempre cal contactar urgentment amb el metge si té febre un infant menor de tres mesos.

© AEPap-Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria, 2012

dimecres, 2 de març del 2016

LA PELL ATOPICA











També anomenada ‘Èczema atòpica’, és molt freqüent i cada vegada ho és més. És motiu de consulta repetida tan a pediatria, dermatòlegs, farmàcies... Com és ben conegut afecta predominantment a la mainada i pot persistir en l’edat adulta, encara que amb molta menys intensitat, adoptant aleshores termes més imprecisos com ‘pell sensible’.
Les malalties quan són habituals vénen acompanyades de mites i llegendes. Intentarem aclarir-ne alguns en el cas de la Dermatitis atòpica (D.A.)
L’atòpia esquemàticament consta d’una tríada: asma, rinitis/rinoconjuntivitis i l’afectació
cutània, la dermatitis. No s’inclou la neurodermatitis, tot i que fins fa uns anys algunes escoles
dermatològiques sí que la consideraven una manifestació de la D.A.
Una altra dada a considerar és la influència que té sobre l’estrès i l’estrès crònic sobre ella,
tancant-se un enutjòs cercle dermatitis-pruïja-estrès-rascat-dermatitis, origen d’un estat
d’inquietut quasi permanent de l’infant i de l’aparició d’infeccions bacterianes, a vegades
extenses i que sovint necessiten tractament antibiòtic, sigui tòpic com sistèmic, amb gran
probabilitat de recidivar. A més llarg termini hom observa que els processos al·lèrgics, cutanis
o sistèmics, són molt més habituals en els que són o han estat malalts de la D.A.
La fisiopatologia de la malaltia consisteix essencialment en la major sensibilitat cutània, sovint
induïda genèticament. Com veurem en la propera Nota, ja es pot actuar positivament de
manera preventiva millorant la dieta de l’embarassada. Així doncs ens trobem amb nens que
característicament en la seva pell ténen un augment de radicals lliures, una disminució
d’antoxidants, uns crítics nivells d’àcids grassos i a més, l’influència, en estudi actualment, dels
ppar-gamma que estarien implicats en processos aparentment tan allunyats com l’hipertensió
(1).
Sigui perque la pell i el sistema nerviòs deriven ambdós de l’ectoderm embrionari, sigui perquè aquesta major sensibilitat a l’ambient condicionaria el temperament i la conducta, el cas és que els nens atòpics sovint passen de l’inquietud més extrema a l’abstracció de l’entorn quan, per exemple, ténen accés a pràctiques artístiques i creatives (dibuix, pintura, música, etc).  
Si teniu temps, un article interessant és aquest: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18181968