dimecres, 17 de juny del 2015

SABEU QUE ALGUNS NENS TAMBÉ CAL VACUNAR-LOS DE LA GRIP?


                                                

La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa que ens arriba cada hivern, i que pot causar importants complicacions en deteminats col.lectius. Per això la tardor és el període adequat per vacunar-se; concretament, els mesos d’octubre i novembre.
La vacunació contra la grip estacional s'adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si la pateixen i també a les persones que poden transmetre-la a aquest col·lectiu:
  • Persones de 60 anys d'edat o més;
  • Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc.;
  • Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l'asma;
  • Adults i infants que han estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l'any anterior a causa de malalties cròniques metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus), malalties renals o hepàtiques cròniques, hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació o pel virus de la immunodeficiència humana);
  • Persones amb obesitat mòrbida;
  • Infants i adolescents (dels sis mesos als divuit anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic i que, per tant, poden desenvolupar la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics de causa desconeguda) després de la grip, i
  • Dones embarassades.
En quan als nens, la grip és especialment perillosa en tots aquells nens/es que pateixen patologies respiratòries (asmàtics, bronquitis de repetició, etc...) o tenen alguna malaltia de base. Per tant, a Catalunya es recomana la vacunació de la grip anual en totes aquestes malalties: asma moderada o greu, diabetes, algunes malalties renals, malalties del sistema immunològic, malalties neuròlogiques amb hipotonia, i algunes molt més rares. 
També s'han de vacunar de la grip els familiars i resta de convivents d'aquests nens, ja que els hi poden transmetre la malatia. 
Aquesta vacuna només s'administra a partir dels 6 mesos d'edat, amb una única dosis intramuscular, tot i que en els menors de 9 anys que es vacunen per primer cop calen 2 dosis separades un mes. 
El vostre pediatre/a i/o infermer/a pediàtric us informaràn si els vostres fills i/o vosaltres es recomanable que us vacuneu. L'administració és al propi CAP i està finançada pel CatSalut. 

Amb l'arribada del fred cada any molts nens es contagien de la grip.
La vacuna no està inclosa al calendari i es recomana només per als nens que pateixen certes malalties a partir del sisè mes de vida. Consulta quins nens la necessiten segons els grups de risc.
La grip és una malaltia provocada per un virus. Malgrat el que diu la creença popular, el fred no és el culpable d'aquesta afecció, sinó única i exclusivament l'entrada del virus al cos. No obstant això, és conegut que té una major incidència a les estacions més fredes de l'any, però això no es deu a les baixes temperatures, sinó que és una època en què es passa més temps en llocs tancats, pitjor ventilats i més en contacte amb altres persones. L’alta probabilitat de contagi fa la resta.
La grip pot contagiar-se a través de l'aire, inhalant petites gotes en suspensió invisibles que una altra persona pot haver expulsat en tossir o en esternudar. També és molt comú contagiar-se a través de les mans o a través d'objectes que han estat en contacte amb el virus (per exemple les tovalloles de bany). Per tot això, els petits que tenen edat d'anar a la guarderia estan molt exposats al virus, que alhora solen contagiar als pares i cuidadors.
En general la grip no és una malaltia greu, ja que acostuma a curar-se sola en una o dues setmanes. Els símptomes més comuns són obstrucció nasal, tos, esternuts i febre. Ocasionalment poden aparèixer vòmits i diarrea. Encara que es tracta de símptomes lleus, hi ha determinats grups de risc on aquest cas pot complicar. Entre ells es troben les persones d'avançada edat i les persones que pateixen alguna altra afecció respiratòria. També pot existir el risc de pneumònia, provocada pel propi virus o per una sobreinfecció bacteriana.


Vacunar als nens contra la grip

Actualment es recomana la vacuna als nens que estan incloses en un grup de risc com:
1.       Infants a partir dels 6 mesos d'edat i adolescents en determinades situacions o malalties de base.
2.       Nens sans a partir dels 6 mesos d'edat i adolescents sans que conviuen amb pacients que sí que estan inclosos en els grups de risc.
3.       Adults en contacte amb nens i adolescents pertanyents als grups de risc.
Consulta en aquest enllaç informació més detallada sobre els diferents grups de risc.
La vacuna de la grip consisteix a injectar fragments del virus, cultivats normalment sobre ou de gallina. D'aquesta manera, el sistema immunològic del cos pot fabricar defenses eficaces per combatre'l si més endavant és contagiat. Tanmateix, es tracta d'un virus que està mutant constantment, i aquesta és la raó per la qual la vacuna canvia cada any. A més, la seva eficàcia es veurà una mica reduïda amb el pas dels mesos.
Hi ha consens entre els metges que la vacuna de la grip és molt segura, i en tot cas, no produeix més efectes secundaris dels que pot provocar qualsevol altra injecció del mateix tipus. Això inclou també a dones embarassades, que estan en el grup de risc. La vacuna no pot produir cap dany al fetus, sinó més aviat el contrari. No obstant això s'aconsella quedar-se 20 minuts al centre de vacunació després administrar-la com a mesura de precaució.
Si el teu fill pateix una al•lèrgia severa a l'ou, és millor no administrar aquesta vacuna. Així mateix, tampoc s'aconsella per a aquells nens que hagin mostrat reaccions al•lèrgiques molt virulentes a algun dels seus components.
Davant de qualsevol dubte, consulta amb el teu pediatre.
Referència bibliogràfica:

La gripe. Comité Asesor de Vacunas. Associació Espanyola de Pediatria. 2012 [accés: 25 d'octubre de 2013]

divendres, 22 de maig del 2015

PICADES D'INSECTE: PREVENCIÓ I TRACTAMENT

                            

Us donem uns quants consells de prevenció:

1) En llocs tancats es poden emprar difusors elèctrics que alliberen substàncies actives (piretrines o derivats). Cal no confondre'ls amb els aparells que produeixen ultrasons, els quals no han demostrat cap eficàcia com a repel·lents d'insectes. Existeix també el sistema de combustió de substàncies, en general espirals de resines amb piretrines. Cal tenir molta cura de mantenir-les en un lloc no accessible per als petits.
Les piretrines també s'usen en forma de polvoritzadors que poden aplicar-se sobre la roba o els teixits de la casa, però mai sobre la pell.

2) Si volem evitar les picades
a l'exterior, és preferible protegir la major superfície possible de la pell del nen amb roba. Les locions, aerosols o cremes que poden aplicar sobre la pell, i l'eficàcia està demostrada, tenen en la seva composició substàncies com la dietiltoluamida DEET o altres amides, èters o alcohols. Cal evitar la seva administració en ferides, prop de les mucoses o orificis facials, i en les mans dels nens perquè poden portar-les a la boca. En cap cas deixarem que els nens s'apliquin els repel·lents ells sols.
És important llegir el prospecte dels productes, ja que allà ens indicarà si és apte per a nens o nadons, segons el seu principi actiu o la seva concentració.
En general, els repel·lents químics no estan permesos en menors de dos mesos. En aquests casos les locions elaborades a base de substàncies més naturals com la citronella o l'eucaliptus, poden ser una alternativa vàlida, encara que la seva eficàcia sigui més dubtosa.
Consulteu, en qualsevol cas, sempre al vostre metge o farmacèutic, i fugiu dels consells dels profans, ja que un producte estigui fet a base de plantes no l'eximeix de riscos.

En els últims anys s'han posat de moda els pegats i les polseres antimosquits. La seva eficàcia no està demostrada (no sembla que el seu abast sigui major d'uns pocs centímetres), i a més tampoc es coneixen bé els riscos.

3) En cas de viatge a certes zones exòtiques (Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud ..) pot ser necessari realitzar alguna prevenció especial per a les malalties transmissibles de la zona (malària, malaltia de la son ...). Consulti la seva agència de viatges o al seu centre de salut.


Com podeu tractar les picades en els nens?

Es recomana en tots els casos mantenir una correcta higiene de la pell i de les ungles per evitar la sobreinfecció.
Si els símptomes són lleus i el nen no es grata, no sol ser necessari fer cap tractament.
En cas de picor pot administrar una loció antipruriginosa (calamina, mentol o càmfora) aplicant-la sovint per evitar rascar. Convé evitar les prescripcions farmacèutiques amb antihistamínics tòpics pel conegut risc de desenvolupar al·lèrgies.

Si la picor és molt intensa, les lesions presenten molta inflamació, o han aparegut butllofes i / o crostes ha de ser un metge o un farmacèutic el que valori la necessitat de prescriure tractament.
Els antihistamínics orals són molt eficaços contra la picor.
Les lesions es tractaran amb corticoides tòpics, associats o no a antibiòtics si es sospita infecció sempre sota prescripció mèdica.


Casos especials

Quan hi ha fibló o una paparra adherida: És preferible que un metge s'asseguri que l'extracció és completa. Després caldrà desinfectar la zona i aplicar corticoide si s'ha produït molta inflamació.
Quan hi ha molta crosta: Aplicar antibiòtic sobre la picada evita la infecció. Cal assegurar-se que la vacunació antitetànica és correcta.
En cas d'al·lèrgia coneguda a vespes o abelles: el seu metge li informarà de la medicació que ha de portar amb si (“kit d'emergència "amb adrenalina) per, en cas de picada, administrar de manera preventiva per evitar el risc de " xoc anafilàctic".

Conclusions

-  Els nens són especialment vulnerables a les picades.
-  Les al·lèrgies a les picades poden desencadenar quadres d'extrema gravetat-
-  Les picades poden transmetre malalties.
-  Cal tenir en compte l'edat del nen a l'hora de triar un repel·lent.
-  No administri al nen medicaments per a les picades sense consultar el pediatre.
-  En casos de picades persistents o símptomes estranys convé consultar sempre al metge


NOTA:Informació extreta del Hospital Sant Joan de Déu. 

dimecres, 18 de març del 2015

RECOMANACIONS D'ALIMENTACIO EN LA PRIMERA INFANCIA







HORARI DEL SERVEI DE PEDIATRIA




EQUIP I HORARIS DEL SERVEI DE PEDIATRIA:




Dra. Pyrene Martinez
Dr. Alexander Harb
DUI Cristina Casademont

Cal concertar cita prèvia.
En cas d'urgència cal trucar de 08 a 09h del matí i es programarà la visita pel mateix de dia matí o tarda segons horari.

dimarts, 17 de març del 2015

CONSELLS PER LA FEBRE



                                       La febre. Consells pràctics 

La febre és un mecanisme de defensa de l’organisme que generalment apareix quan es pateix alguna infecció, tot i que també obeeix a altres causes com poden ser la deshidratació, traumatismes, intoxicacions, erupció dentaria,...

  • Es parla de febre quan la temperatura corporal del nen, supera la xifra màxima normal, establerta de la següent manera:

        Axil·lar en infants > 37,5ºC - 38ºC que serà la zona més indicada per a mesurar-la.

Quins símptomes produeix la febre?

La febre, per sí mateixa, produeix una sèrie de símptomes en el nen. Els més freqüents són:
  • Sudoració.
  • Envermelliment de la pell i/o cara.
  • Calfreds.
  • Disminució de la seva activitat normal.
  • Respiració agitada.
  • Taquicàrdia
  • Inquietut/Irritabilitat. (En nens menors de 2 anys).
  • Pèrdua de la gana.
  • El nen “no està bé”.
Per això s’haurà de mesurar la temperatura corporal del nen davant la presència d’un o diversos d’aquests símptomes



Quan haig de consultar amb el pediatra?

És recomanable comentar amb el pediatra tot procés febril que presenti el nen. 
Depenent de l'edat i altres factors podrem esperar 2-3 dies com a molt, o bé acudir el més aviat possible en els següents casos:
  • Edat menor de 3 mesos.
  • La temperatura és igual o superior a 39,5ºC 
  • Taques recents a la pell.
  • Convulsions.
  • Mal de cap intens o amb vòmits.
  • Plor constant (en menors de 2 anys).
  • Dificultat per respirar.
  • Dificultat per despertar-se.
  • Rebuig de qualsevol tipus d’aliment de forma prolongada (en menors de 2 anys).


CONSELL DE SALUT BUCODENTAL


CONSELL DE SALUT BUCODENTAL