LA QUEILITIS

LA PELL SECA

És un problema molt freqüent, agreujat per alguns comportaments que ben intencionats ocasionen i/o augmenten la sequedat cutània.

La pell té un sistema molt ben el·laborat pel que fa a la hidratació de manera natural. Milers i milers de glàndules sebàcies estructurades al voltant dels fol·licles pilosebacis, ténen com a funció el mantenir-la perfectament hidratada amb la seva secreció de sèu. En el gravat es veuen ben bé aquestes glàndules i com la seva secreció surt  a l’exterior.

I cal que comprenguem que és la hidratació, és a dir la presència d’aigua a l’epidermis, aigua que manté l’elasticitat, la cohesió cel·lular, el bon funcionament de la pigmentació, etc etc. La font d’aquesta aigua és l’interior del cos, el subsòl de la pell. La capa sebàcia producte de la secreció de sèu n’impediria l’evaporació i la pèrdua d’aigua, mantenint-nos la pell ben hidratada.

De fet tenim dues etapes a la vida pel que fa  a la hidratació. Abans de la pubertat i després. En l’època infantil la nostra pell és prima i s’hidrata pel contacte amb el sotapell. Però amb la pubertat la pell ens vé molt més gruixuda, resistent i la naturalesa posa en marxa un sistema de protecció de l’evaporació que és la secreció sebàcia. Aquesta secreció de sèu va lligada a l’acció hormonal que com sabem també pot donar problemes com l’acne en la primera època de funcionament.

Dit això, passem a comentar com actúa una crema hidratant. Les cremes tenen dues menes de components: un de greix, menor i un d’aigua, més important. A l’aplicar-nos una crema el component aigua penetra i el component greix fa una capa protectora que, com dèiem, en protegeix l’evaporació. En conseqüència la pell està més hidratada.

I quins factors ens mantenen hidratats?

El primer és la ingesta suficient d’aigua, sigui en beguda pura, sigui en fruita, verdures, etc. Aliments rics en aigua. El segon és l’evitar la destrucció de la capa de greix natural, el sèu, que també ens protegeix d’infeccions al ser un mitjà àcid. I el destruïm bàsicament amb el rentat amb gels, sabons, xampús, etc. Tots ells detergents que s’enduen dissolta la capa sebàcia.

Què hem de fer per a mantenir una correcta hidratació de la pell?

Si no es estrictament necessari, rentar-nos sense detergents (els podem reservar per  a aixeles, engonals). O almenys utilitzar aquells respectuosos amb la pell (ph lleugerament àcid, ‘olis’ de dutxa, etc), tot amb poca freqüència, no tan sovint com fan alguns. I després aplicar-nos una bona crema hidratant, després d’eixugar-nos i quan encara hi ha un grau d’humitat a les capes més externes cutànies.

TALLERS DE RASPALLADA

Durant el curs es realitzen tallers de raspallada a totes les escoles de l’àrea bàsica de Peralada per reforçar l’hàbit d’higiene oral, explicar què provoca càries, insistir en seguir una dieta adient i resoldre dubtes que puguin tenir els nens i nenes sobre la salut oral.

També s’han revisat a les mateixes escoles tots els alumnes de primer a sisè de primària a excepció de l’escola de Peralada que acudeix cada any al centre per la proximitat de l’escola amb el CAP. A cada alumne es mira la higiene oral, si té càries en dents de llet o definitives i la oclusió dental. Posteriorment es fa un informe pels pares o tutors indicant si cal que visitin al dentista i si han de dur a terme alguna activitat preventiva.

DRETS I DEURES DE LA CIUTADANIA EN RELACIO AMB L'ATENCIO PRIMARIA

VARICEL·LA

La varicel·la és una malaltia eruptiva i contagiosa provocada per el virus varicel·la-zoster. Aquesta malaltia viral, que només es pot tenir una vegada a la vida, es presenta normalment amb lesions cutànies i, en certes ocasions, també a la cavitat bucal.

Les lesions per aquest virus a la pell són màcula-papuloses i evolucionen ràpidament cap a vesícules i pústules que es trenquen amb facilitat.

A la cavitat oral es presenta en forma de ferides vesiculars que es trenquen fàcilment deixant lesions ulcerades d’un diàmetre igual o menor a dos mil·límetres. L’aspecte és de petites aftes.

Afecta sobretot els infants entre els 2 i els 10 anys, als quals confereix immunitat per a tota la vida. Els adults que no la van patir durant la infància poden contagiar-se i desenvolupar la malaltia, normalment d’una forma més greu.

Acostuma a aparèixer en brots epidèmics normalment a l’hivern o a la primavera.

VIA DE TRANSMISSIÓ

Aquest virus es transmet per via respiratòria per la inhalació de petites gotetes de saliva d’un portador fins a la conjuntiva o al tracte respiratori superior del receptor. El contacte directe amb les vesícules cutànies també és molt contaminant perquè estan plenes de partícules víriques.

El període més contagiós és un dia o dos abans de que aparegui l’erupció i fins a cinc dies després de l’aparició de les vesícules.

DESENVOLUPAMENT DE LA MALALTIA

El període d’incubació sol ser d’un o dos dies abans de que apareguin les lesions cutànies. Els primers símptomes solen ser la febre, mal de cap, cansament i malestar general. De seguida apareixen petites taques vermelles a la pell que en 24 hores passen a ser més nombroses i es van recobrint d’una vesícula plena d’un líquid clar. L’erupció cutània comença a provocar prurit. Abans de desaparèixer les vesícules disminueixen de tamany, es sequen i formen crostes.

Aquesta simptomatologia es comença a manifestar entre dues i tres setmanes després de l’exposició al virus.

Les manifestacions cutànies es localitzen sobretot en cuir cabellut, cara i tòrax i en menor grau a les extremitats. Les vesícules de la pell segueixen el seu curs durant dues o tres setmanes, unes es curen i n’apareixen altres de noves. És típic de la varicel·la aquesta imatge de la pell amb lesions d’aspecte i estat divers.

El cansament físic sol durar un mes i pot anar acompanyat de tos seca i febre. La majoria dels casos tenen una evolució favorable en poques setmanes.

Després de la infecció el virus de la varicel·la queda emmagatzemat en certes parts del sistema nerviós i, en determinades circumstàncies, es pot reactivar i donar lloc a l’aparició d’un herpes zoster.

Des de fa uns anys existeix una vacuna contra la varicel·la.

RECOMANACIONS SI ES TÉ LA VARICEL·LA

-Cal intentar no gratar-se per no deixar cicatrius a la pell o complicar l’evolució de les vesícules.

-El pediatre o metge de referència pot recomanar algun producte tòpic per evitar la picor.

-Mantenir l’ambient una mica fresc. La calor i la humitat empitjora la simptomatologia.

-Dutxar-se i assecar-se sense fregar les ferides de la pell. Procurar tenir les ungles curtes.

-Millor no prendre el sol mentre dura la malaltia.

VIDA AMB EL TABAC

El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura i evitable. És un dels factors de risc més importants en malalties cardiovasculars, respiratòries i en un gran nombre de càncers. A més l’exposició passiva al fum ambiental del tabac incrementa el risc en persones no fumadores. 

L’Organització mundial de la Salut descriu que l’any 2009 un terç de la població mundial adulta fuma. A Catalunya segons l’enquesta de salut de l’any 2011 un 29.5% de la població de 15 anys i més és fumadora i que el 19,5% de la població ha abandonat l’hàbit tabàquic. 

A Catalunya moren cada dia 23 persones a causa del tabac, pràcticament una cada hora. 

El tabac conté un nombre molt elevat de components >4500 que tenen efectes al nostre cos. 

La majoria són substàncies cancerígenes i/o que provoquen problemes a l’aparell respiratori, aparell digestiu, sistema endocrinometabòlic i  sistema nerviós. 

Els efectes del tabaquisme són molt importants, tot i que s’han infravalorat pel retard entre l’inici del consum del tabac i el seu efecte. El consum del tabac provoca malalties cròniques i també càncer, a més de provocar problemes al fetus si es fuma durant l’embaràs, com ara baix pes al néixer, més riscos de malalties respiratòries i més riscos de síndrome de mort sobtada. 

Els càncers que pot provocar són: Faringe, Laringe, Esòfag, Pulmó, Páncrees, Ronyó i Bufeta. 

Les malalties cròniques que poden produir són: Accident cerebrovascular, Malalties coronàries (Infart, Angina), Aneurismes Aòrtic, Malaltia vasculars perifèriques i Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica. 

Davant tota aquesta informació dels efectes nocius que té el tabac, pot ésser el moment de pensar en una vida sense el tabac, el teu metge i el teu infermer et poden ajudar.  Actualment existeixen fàrmacs que poden pal•liar els símptomes de l’abstinència de deixar de fumar, i juntament amb uns bons consells i un seguiment apropiat pots aconseguir aquest objectiu amb èxit. 

Només un entorn lliure de fum del tabac al 100% et pot protegir a tu, els teus fills i la teva família dels greus problemes que causa l’aire contaminat pel fum del tabac.