dimecres, 2 de març de 2016

LA PELL ATOPICA











També anomenada ‘Èczema atòpica’, és molt freqüent i cada vegada ho és més. És motiu de consulta repetida tan a pediatria, dermatòlegs, farmàcies... Com és ben conegut afecta predominantment a la mainada i pot persistir en l’edat adulta, encara que amb molta menys intensitat, adoptant aleshores termes més imprecisos com ‘pell sensible’.
Les malalties quan són habituals vénen acompanyades de mites i llegendes. Intentarem aclarir-ne alguns en el cas de la Dermatitis atòpica (D.A.)
L’atòpia esquemàticament consta d’una tríada: asma, rinitis/rinoconjuntivitis i l’afectació
cutània, la dermatitis. No s’inclou la neurodermatitis, tot i que fins fa uns anys algunes escoles
dermatològiques sí que la consideraven una manifestació de la D.A.
Una altra dada a considerar és la influència que té sobre l’estrès i l’estrès crònic sobre ella,
tancant-se un enutjòs cercle dermatitis-pruïja-estrès-rascat-dermatitis, origen d’un estat
d’inquietut quasi permanent de l’infant i de l’aparició d’infeccions bacterianes, a vegades
extenses i que sovint necessiten tractament antibiòtic, sigui tòpic com sistèmic, amb gran
probabilitat de recidivar. A més llarg termini hom observa que els processos al·lèrgics, cutanis
o sistèmics, són molt més habituals en els que són o han estat malalts de la D.A.
La fisiopatologia de la malaltia consisteix essencialment en la major sensibilitat cutània, sovint
induïda genèticament. Com veurem en la propera Nota, ja es pot actuar positivament de
manera preventiva millorant la dieta de l’embarassada. Així doncs ens trobem amb nens que
característicament en la seva pell ténen un augment de radicals lliures, una disminució
d’antoxidants, uns crítics nivells d’àcids grassos i a més, l’influència, en estudi actualment, dels
ppar-gamma que estarien implicats en processos aparentment tan allunyats com l’hipertensió
(1).
Sigui perque la pell i el sistema nerviòs deriven ambdós de l’ectoderm embrionari, sigui perquè aquesta major sensibilitat a l’ambient condicionaria el temperament i la conducta, el cas és que els nens atòpics sovint passen de l’inquietud més extrema a l’abstracció de l’entorn quan, per exemple, ténen accés a pràctiques artístiques i creatives (dibuix, pintura, música, etc).  
Si teniu temps, un article interessant és aquest: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18181968

Cap comentari:

Publica un comentari