La diabetis és una malaltia crònica que afecta tot l’organisme. La pell n’és un dels territoris preferits i es considera que un 33% dels pacients diabètics tenen o tindran afectacions cutànies degudes a aquesta malaltia. Una pell massa seca hi és present quasi sempre.
En primer lloc, les infeccions són molt més habituals ja que el sucre afavoreix el creixement dels gèrmens. Las dermatosis produïdes per fongs (del gènere càndida) són habituals. Afecten els plecs per la humitatd’aquests espais (i els veiem sota els pits, interdigitals, engonal, aixelles) i les mucoses i semimucoses (oral, vaginal, del gland) També molts voltadits (afectació al voltant de les ungles) poden tenir una causa propiciada per l’excès de sucre. Fins i tot sovint són indicadores d’una diabetis que pot ser desconeguda encara. Convé tenir en compte que solen reaparèixer si la diabetis no es controla prou bé.També les produïdes per bacteris (afectacions dels fol•licles pilosos, impetigens –afectació d’àrees més o menys extenses amb crostres i supuració-).
La diabetis pot originar picor en qualsevol zona del cos i com dèiem abans també en ocasions ha servit per a diagnosticar una diabetis no prou establerta com a tal.
Les zones més allunyades del centre del cos, com les cames i peus també s’afecten de manera típica. La diabetis compromet la circulació de la sang en els petits vasos i la pell se’n ressenteix. La falta de pèl, de suor, de sensibilitat cutània al dolor i/o a la vibració mecànica, es deuen a una diabetis que repercuteix en la pell. Aquesta pèrdua de sensibilitat fa que surtin nafres als dits, a la planta dels peus, que a vegades comporten amputacions.
La zona pretibial (canya de la cama) s’afecta de manera particular. També hi surten unes nafres molt difícils de curar amb un aspecte i distribució típiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada