divendres, 25 de setembre de 2015

TRANSTORN DE DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH)







El TDAH és el trastorn del comportament de base neurobiològica i de caràcter hereditari més freqüent. Afecta del 3- 7% de la població en edat escolar. En el 50% dels casos la simptomatologia persisteix fins a l’edat adulta.
Els nens que manifesten aquesta problemàtica poden presentar  tres nuclis de símptomes:
·      Dèficit d’atenció: no presta atenció als detalls o té errors per oblit en les tasques escolars o altres activitats, té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en activitats lúdiques, sovint sembla no escoltar quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza tasques escolars o encàrrecs, dificultats per organitzar- se i adquirir hàbits, sol evitar tasques que requereixen un esforç mental sostingut, sovint perd objectes necessaris, es distreu fàcilment per estímuls irrellevants.

·      Hiperactivitat: abandona el seient a la classe o en altres situacions en que s’espera que es mantingui assegut, sol córrer o saltar excessivament en situacions en que és inapropiat fer-ho, té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci, sovint parla en excés.

·          Impulsivitat: sol precipitar-se amb respostes abans d’ haver sigut completades les preguntes, té   dificultats per guardar el seu torn, interromp o s’introdueix en les activitats dels altres.
    Aquesta simptomatologia s’identificarà com un trastorn quan els comportaments que se’n derivin,       s’observin amb major freqüència/intensitat que en d’altres nens de la seva mateixa edat i quan           interfereixin en la vida familiar i en el rendiment escolar. 
    S’ha de tenir en conte que el trastorn es manifesta de manera diferent segons l’edat i que no tots     els nens presentaran la mateixa simptomatologia. Es tracta d’un grup de nens molt heterogenis.
 

La gran majoria dels nens amb TDAH presentaran un trastorn associat. Al volant del 10- 25% tindran algun trastorn d’aprenentatge escolar. En el 40- 60% dels nens es pot donar simptomatologia pròpia del trastorn oposicionista- desafiant. En un 25% dels casos pot presentar símptomes d’ansietat o depressió.
 

De tot això se’n deriva la importància de fer un diagnòstic i abordatge precoç.

El tractament més indicat serà multidisciplinar:


  •     Tractament cognitiu-conductual dirigit a pares, professors i nens:
  •    Informació sobre el trastorn.
  •    Estratègies de maneig de la conducta per part de pares i mestres.
  •     Estratègies d’ autocontrol i d’ habilitats socials per el propi nen.
  •     Tractament farmacològic.
  •     Tractament psicopedagògic



                                                                                 Equip de pediatria d'Albera Salut
                                                                                       Hospital Sant Joan de Dèu

Cap comentari:

Publica un comentari