RESUM CARTA DRETS I DEURES

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

TRANSTORN DE DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH)

El TDAH és el trastorn del comportament de base neurobiològica i de caràcter hereditari més freqüent. Afecta del 3- 7% de la població en edat escolar. En el 50% dels casos la simptomatologia persisteix fins a l’edat adulta.

Els nens que manifesten aquesta problemàtica poden presentar  tres nuclis de símptomes: ·      Dèficit d’atenció: no presta atenció als detalls o té errors per oblit en les tasques escolars o altres activitats, té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o en activitats lúdiques, sovint sembla no escoltar quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza tasques escolars o encàrrecs, dificultats per organitzar- se i adquirir hàbits, sol evitar tasques que requereixen un esforç mental sostingut, sovint perd objectes necessaris, es distreu fàcilment per estímuls irrellevants. ·      Hiperactivitat: abandona el seient a la classe o en altres situacions en que s’espera que es mantingui assegut, sol córrer o saltar excessivament en situacions en que és inapropiat fer-ho, té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci, sovint parla en excés. ·          Impulsivitat: sol precipitar-se amb respostes abans d’ haver sigut completades les preguntes, té   dificultats per guardar el seu torn, interromp o s’introdueix en les activitats dels altres.     Aquesta simptomatologia s’identificarà com un trastorn quan els comportaments que se’n derivin,       s’observin amb major freqüència/intensitat que en d’altres nens de la seva mateixa edat i quan           interfereixin en la vida familiar i en el rendiment escolar.      S’ha de tenir en conte que el trastorn es manifesta de manera diferent segons l’edat i que no tots     els nens presentaran la mateixa simptomatologia. Es tracta d’un grup de nens molt heterogenis.  La gran majoria dels nens amb TDAH presentaran un trastorn associat. Al volant del 10- 25% tindran algun trastorn d’aprenentatge escolar. En el 40- 60% dels nens es pot donar simptomatologia pròpia del trastorn oposicionista- desafiant. En un 25% dels casos pot presentar símptomes d’ansietat o depressió.  De tot això se’n deriva la importància de fer un diagnòstic i abordatge precoç. El tractament més indicat serà multidisciplinar:     Tractament cognitiu-conductual dirigit a pares, professors i nens:    Informació sobre el trastorn.    Estratègies de maneig de la conducta per part de pares i mestres.     Estratègies d’ autocontrol i d’ habilitats socials per el propi nen.     Tractament farmacològic.     Tractament psicopedagògic                                                                                  Equip de pediatria d'Albera Salut                                                                                        Hospital Sant Joan de Dèu

L' IMPATIGEN

L’impetigen és una de les infeccions cutànies més freqüents a la població infantil, es manifesta amb flictenes.

Aquesta infecció cutània és contagiosa i superficial i la causa una d’aquestes dues especies de bactèries : stapphylococcus aureus o staphylococcus pyogenes.

Afecta a nens en edat escolar i preescolar. El nens són més proclius a desenvolupar impetigen quan ja tenen la pell irritada per altres problemes cutanis com l’èczema, la urticària, les picades d’insecte, els talls o les rascades ocasionades per traumatismes sense importància.

Uns bons hàbits higiènics poden ajudar a prevenir el impetigen que es sol desenvolupar quan  una ulcera o erupció es rasca repetidament ( per exemple una urticària es pot infectar i acabar evolucionant a impetigen).

Els metges ho solen diagnosticar basant-se en el aspecte de l’erupció, encara que en algunes ocasions necessiten extreure una mostra del fluid procedent dels flictenes.  L’impetigen es tracta amb pomada antibiòtica o bé amb antibiòtics via oral.

Sol afectar la pell de qualsevol part del cos, encara que el més freqüent sigui en el nas, a la boca, mans, avantbraços i en els nens més petits a l’àrea coberta pel bolquer.

L’ impetigen pot provocar picors i en els nens es pot estendre cap a altres part del cos, al rascar-se i tocar-se.

Quan afecta a zones de pell reduïdes es tracta amb pomada antibiòtica local però si la infecció afectada  s’ha estès a moltes altres parts del cos cal receptar antibiòtic.

Per evitar que l’ impetigen s’entengui a altres zones del cos es probable que l’equip de pediatria recomani cobrir-lo.

Per a prevenir-lo s’aconsella rentar-se les mans amb regularitat i tenir molt de compte amb les zones de pell lesionades així com les afectades per talls, lesions, picades d’insectes i erupcions. Cal mantenir totes aquestes zones ben netes.

  

Equip de pediatria d’Albera Salut

KidsHealt – Hospital Sant Joan de Déu

                       

LES REBEQUERIES EN EL NEN ( Informació extreta de l'Hospital Sant Joan de Déu)

CONSELL ODONTOLOGIA BUCODENTAL

COM EVITAR EL RISC EN ELS NENS PER LES ONADES DE CALOR I LES TEMPERATURES EXTREMES?

Ja ha arribat l’estiu i amb ella la calor i el sol! És ara quan hem d'augmentar la protecció dels nens, sobretot en plena onada de calor. La deshidratació, l'esgotament, les rampes o la insolació són alguns problemes que poden patir, però els pots evitar d’una manera ben fàcil.

En aquesta època es quan la temperatura és més alta,  i per tant, cal extremar la precaució i protegir els més petits, ja que ells són més sensibles i vulnerables en comparació als adults.

Et donem uns consells de prevenció per que  els tinguis en compte:

1.Mantingues el teu fill fresc

·        Vesteix-lo amb roba ampla, de cotó o fil,  lleugera i de colors clars.

·        Procura que el nen s’estigui a llocs frescos, si és possible amb aire condicionat a  una temeperatura de 24ºC aprox.

·        Planifica amb més temps de l'habitual per què el nen descansi o faci la migdiada,  ja que la calor pot provocar que se senti més cansat.

·        Mai no deixis un nen dins d'un vehicle, especialment a l'estiu, ja que la  temperatura dins d'un cotxe pot ser molt més alta que a l'exterior i fins i tot arribar  a provocar-li la mort.

2.     Mantingues el teu fill hidratat

·        Ofereix-li aigua regularment. Quan no repostem tota l'aigua que perd el nostre  cos (uns 2,5 o 3 litres al dia), comença el procés de deshidratació, molt perillós.

·        Si el nen té més edat, explica-li per què ha de beure aigua de tant en tant, fins i tot  si no té set.

·        Si el nen té calor, banya’l o ruixa’l amb aigua fresca, vàries vgades al dia, no cal  sabó.

·        Introdueix aliments refrescants a la dieta, per exemple sopa i crema de  verdures o gelats, polos i granissats de fruita natural o fruita amb alt contingut  aquós: sindries, meló, etc.

3.     Mantingueu-vos informats

·    Pareu atenció a les prediccions del temps i planegeu activitats fora de casa, evitant sortir durant les hores del migdia, quan la calor és més intensa.

·        No t'oblidis dels efectes negatius que l'exposició al sol pot tenir a la pell dels  més petits. Protegeix-la sempre amb crema solar, vàries vegades al dia i  sobretot si entren i surten de l’aigua o suen molt.

Per saber si el vostre fill  està patint un cop de calor o bé se es esgotament, cal que sàpigues que has de fer en cada cas:  

Si és: Esgotament pel calor, trobaràs:

·         Suor excessiva

·         Debilitat

·         Pell freda, pàl•lida i humida

·         Pols accelerat i dèbil

·         Nàusees o vòmits

·         Desmai 

Què s’ha de fer?
·         Trasllada’l a un lloc més fresc
          Estira el nen i afluixa-li la roba 
·         Aplica draps frescs i humits per la major part del seu cos 
·         Ofereix-li aigua

·         Si el nen ha vomitat i els símptomes continuen, demana atenció mèdica de manera inmediata

Si és: Cop de calor, tindrà:

·         Temperatura corporal elevada (+39ºC)

·         Pell calenta, vermella i seca, o al contrari molt humida.

·         Pols accelerat i fort 

·         Possible pèrdua del coneixement

 Què s’ha de fer?

·         Trucra al 112, es tracta d’una emergencia!

·         Trasllada el nen a un lloc més fresc

·         Redueix la temperatura del cos del nen amb draps freds o fins i tot amb un bany

·         Si el nen està inconscient no li donis líquids ni aliments.

BON ESTIU!!

Fonts:

-          Equip de Pediatria de l’ABS de Peralada

-          Healthy Children - Hospital Sant Joan de Déu

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

SABEU QUE ALGUNS NENS TAMBÉ CAL VACUNAR-LOS DE LA GRIP?

                                                

La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa que ens arriba cada hivern, i que pot causar importants complicacions en deteminats col.lectius. Per això la tardor és el període adequat per vacunar-se; concretament, els mesos d’octubre i novembre.

La vacunació contra la grip estacional s'adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si la pateixen i també a les persones que poden transmetre-la a aquest col·lectiu:

• Persones de 60 anys d'edat o més;
• Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc.;
• Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l'asma;
• Adults i infants que han estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l'any anterior a causa de malalties cròniques metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus), malalties renals o hepàtiques cròniques, hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació o pel virus de la immunodeficiència humana);
• Persones amb obesitat mòrbida;
• Infants i adolescents (dels sis mesos als divuit anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic i que, per tant, poden desenvolupar la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics de causa desconeguda) després de la grip, i
• Dones embarassades.

En quan als nens, la grip és especialment perillosa en tots aquells nens/es que pateixen patologies respiratòries (asmàtics, bronquitis de repetició, etc...) o tenen alguna malaltia de base. Per tant, a Catalunya es recomana la vacunació de la grip anual en totes aquestes malalties: asma moderada o greu, diabetes, algunes malalties renals, malalties del sistema immunològic, malalties neuròlogiques amb hipotonia, i algunes molt més rares. 

També s'han de vacunar de la grip els familiars i resta de convivents d'aquests nens, ja que els hi poden transmetre la malatia. 

Aquesta vacuna només s'administra a partir dels 6 mesos d'edat, amb una única dosis intramuscular, tot i que en els menors de 9 anys que es vacunen per primer cop calen 2 dosis separades un mes. 

El vostre pediatre/a i/o infermer/a pediàtric us informaràn si els vostres fills i/o vosaltres es recomanable que us vacuneu. L'administració és al propi CAP i està finançada pel CatSalut. 

Podeu trobar més informació a la web del Comité Asesor de Vacunes de la Asociación Española de Pediatria , a l'apartat Familia y Salud de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria i al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya. 

Amb l'arribada del fred cada any molts nens es contagien de la grip.

La vacuna no està inclosa al calendari i es recomana només per als nens que pateixen certes malalties a partir del sisè mes de vida. Consulta quins nens la necessiten segons els grups de risc.

La grip és una malaltia provocada per un virus. Malgrat el que diu la creença popular, el fred no és el culpable d'aquesta afecció, sinó única i exclusivament l'entrada del virus al cos. No obstant això, és conegut que té una major incidència a les estacions més fredes de l'any, però això no es deu a les baixes temperatures, sinó que és una època en què es passa més temps en llocs tancats, pitjor ventilats i més en contacte amb altres persones. L’alta probabilitat de contagi fa la resta.

La grip pot contagiar-se a través de l'aire, inhalant petites gotes en suspensió invisibles que una altra persona pot haver expulsat en tossir o en esternudar. També és molt comú contagiar-se a través de les mans o a través d'objectes que han estat en contacte amb el virus (per exemple les tovalloles de bany). Per tot això, els petits que tenen edat d'anar a la guarderia estan molt exposats al virus, que alhora solen contagiar als pares i cuidadors.

En general la grip no és una malaltia greu, ja que acostuma a curar-se sola en una o dues setmanes. Els símptomes més comuns són obstrucció nasal, tos, esternuts i febre. Ocasionalment poden aparèixer vòmits i diarrea. Encara que es tracta de símptomes lleus, hi ha determinats grups de risc on aquest cas pot complicar. Entre ells es troben les persones d'avançada edat i les persones que pateixen alguna altra afecció respiratòria. També pot existir el risc de pneumònia, provocada pel propi virus o per una sobreinfecció bacteriana.

Vacunar als nens contra la grip

Actualment es recomana la vacuna als nens que estan incloses en un grup de risc com:

1.       Infants a partir dels 6 mesos d'edat i adolescents en determinades situacions o malalties de base.

2.       Nens sans a partir dels 6 mesos d'edat i adolescents sans que conviuen amb pacients que sí que estan inclosos en els grups de risc.

3.       Adults en contacte amb nens i adolescents pertanyents als grups de risc.

Consulta en aquest enllaç informació més detallada sobre els diferents grups de risc.

La vacuna de la grip consisteix a injectar fragments del virus, cultivats normalment sobre ou de gallina. D'aquesta manera, el sistema immunològic del cos pot fabricar defenses eficaces per combatre'l si més endavant és contagiat. Tanmateix, es tracta d'un virus que està mutant constantment, i aquesta és la raó per la qual la vacuna canvia cada any. A més, la seva eficàcia es veurà una mica reduïda amb el pas dels mesos.

Hi ha consens entre els metges que la vacuna de la grip és molt segura, i en tot cas, no produeix més efectes secundaris dels que pot provocar qualsevol altra injecció del mateix tipus. Això inclou també a dones embarassades, que estan en el grup de risc. La vacuna no pot produir cap dany al fetus, sinó més aviat el contrari. No obstant això s'aconsella quedar-se 20 minuts al centre de vacunació després administrar-la com a mesura de precaució.

Si el teu fill pateix una al•lèrgia severa a l'ou, és millor no administrar aquesta vacuna. Així mateix, tampoc s'aconsella per a aquells nens que hagin mostrat reaccions al•lèrgiques molt virulentes a algun dels seus components.

Davant de qualsevol dubte, consulta amb el teu pediatre.

Referència bibliogràfica:

La gripe. Comité Asesor de Vacunas. Associació Espanyola de Pediatria. 2012 [accés: 25 d'octubre de 2013]. 

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

PICADES D'INSECTE: PREVENCIÓ I TRACTAMENT

                            

Us donem uns quants consells de prevenció:

1) En llocs tancats es poden emprar difusors elèctrics que alliberen substàncies actives (piretrines o derivats). Cal no confondre'ls amb els aparells que produeixen ultrasons, els quals no han demostrat cap eficàcia com a repel·lents d'insectes. Existeix també el sistema de combustió de substàncies, en general espirals de resines amb piretrines. Cal tenir molta cura de mantenir-les en un lloc no accessible per als petits.
Les piretrines també s'usen en forma de polvoritzadors que poden aplicar-se sobre la roba o els teixits de la casa, però mai sobre la pell.

2) Si volem evitar les picades a l'exterior, és preferible protegir la major superfície possible de la pell del nen amb roba. Les locions, aerosols o cremes que poden aplicar sobre la pell, i l'eficàcia està demostrada, tenen en la seva composició substàncies com la dietiltoluamida DEET o altres amides, èters o alcohols. Cal evitar la seva administració en ferides, prop de les mucoses o orificis facials, i en les mans dels nens perquè poden portar-les a la boca. En cap cas deixarem que els nens s'apliquin els repel·lents ells sols.
És important llegir el prospecte dels productes, ja que allà ens indicarà si és apte per a nens o nadons, segons el seu principi actiu o la seva concentració. En general, els repel·lents químics no estan permesos en menors de dos mesos. En aquests casos les locions elaborades a base de substàncies més naturals com la citronella o l'eucaliptus, poden ser una alternativa vàlida, encara que la seva eficàcia sigui més dubtosa.

Consulteu, en qualsevol cas, sempre al vostre metge o farmacèutic, i fugiu dels consells dels profans, ja que un producte estigui fet a base de plantes no l'eximeix de riscos.

En els últims anys s'han posat de moda els pegats i les polseres antimosquits. La seva eficàcia no està demostrada (no sembla que el seu abast sigui major d'uns pocs centímetres), i a més tampoc es coneixen bé els riscos.

3) En cas de viatge a certes zones exòtiques (Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud ..) pot ser necessari realitzar alguna prevenció especial per a les malalties transmissibles de la zona (malària, malaltia de la son ...). Consulti la seva agència de viatges o al seu centre de salut.

Com podeu tractar les picades en els nens?

Es recomana en tots els casos mantenir una correcta higiene de la pell i de les ungles per evitar la sobreinfecció.
Si els símptomes són lleus i el nen no es grata, no sol ser necessari fer cap tractament.
En cas de picor pot administrar una loció antipruriginosa (calamina, mentol o càmfora) aplicant-la sovint per evitar rascar. Convé evitar les prescripcions farmacèutiques amb antihistamínics tòpics pel conegut risc de desenvolupar al·lèrgies.

Si la picor és molt intensa, les lesions presenten molta inflamació, o han aparegut butllofes i / o crostes ha de ser un metge o un farmacèutic el que valori la necessitat de prescriure tractament.

Els antihistamínics orals són molt eficaços contra la picor.

Les lesions es tractaran amb corticoides tòpics, associats o no a antibiòtics si es sospita infecció sempre sota prescripció mèdica.

Casos especials

Quan hi ha fibló o una paparra adherida: És preferible que un metge s'asseguri que l'extracció és completa. Després caldrà desinfectar la zona i aplicar corticoide si s'ha produït molta inflamació.
Quan hi ha molta crosta: Aplicar antibiòtic sobre la picada evita la infecció. Cal assegurar-se que la vacunació antitetànica és correcta.
En cas d'al·lèrgia coneguda a vespes o abelles: el seu metge li informarà de la medicació que ha de portar amb si (“kit d'emergència "amb adrenalina) per, en cas de picada, administrar de manera preventiva per evitar el risc de " xoc anafilàctic".

Conclusions

-  Els nens són especialment vulnerables a les picades.

-  Les al·lèrgies a les picades poden desencadenar quadres d'extrema gravetat-

-  Les picades poden transmetre malalties.

-  Cal tenir en compte l'edat del nen a l'hora de triar un repel·lent.

-  No administri al nen medicaments per a les picades sense consultar el pediatre.

-  En casos de picades persistents o símptomes estranys convé consultar sempre al metge

NOTA:Informació extreta del Hospital Sant Joan de Déu.