EL PRECÀNCER CUTANI

Si bé la paraula càncer comporta una mena d’esgarrifança, hem de reconèixer que cada vegada més ja no és sinònim de irreversibilitat i de patiment progressiu. Sigui pel diagnòstic precoç o bé pels tractaments més avançats, la supervivència és remarcable.

A la pell podem trobar-hi 3 grans grups de càncers:

El càncer degut a l’exposició solar (radiació ultraviolada) són els anomenats epiteliomes (baso i espinocel·lular); hi ha altres càncers també lligats a l’exposició solar, però no de manera tan directa, com el temut melanoma i els càncers comuns a altres texits no especifícament cutanis.

Què és un ‘precàncer’?. Ës aquella lesió que adverteix de la possibilitat de que pugui esdevenir un tumor maligne. La pell permet l’observació fàcil de tot el que hi succeeix. El mateix tipus de lesió en un altre teixit o bé en un òrgan no tan fàcil de veure, podrà passar desapercebut i trobar-nos-el quan ja sigui una lesió maligna.

Una senzilla prova que tothom pot fer-se per a valorar el dany solar que ha acumulat:

Examinem-nos amb bona llum un avantbraç, palmells amunt. Comparem l’aspecte de la cara anterior molt més protegida amb la posterior, molt més exposada. Les taques bé clares, bé fosques, les arrugues i potser alguna raspositat seran raríssimes a la cara protegida.

Però qui és més predispost a tenir lesions precanceroses?

Si hem comentat abans que aquests càncers van lligats a l’exposició solar de manera directa, les persones que s’hagin exposat més al sol tindran més possibilitats. En aquest punt hem de tenir present que hi intervenen dos factors elementals:

1/ L’efecte acumulatiu i diferit de la radiació ultraviolada. Com més anys hàgim estat expostos i des de més joves, més dany. El precàncer apareixerà dècades després, tot i que els últims anys no haguem estat sota la radiació solar.

2/El tipus de pell, més clar. El bronzejat és una defensa natural que impedeix la penetració dels raigs ultraviolats. Les persones de pell més fosca tindran una bona protecció ja de naixement. Per contra els fototipus clars la tindran més deficient. Però com tots sablem es dóna la paradoxa de que justament les persones amb pell clara volen de totes totes aconseguir un bronzejat que no tenen per naturalesa i per aquest motiu s’estan més hores prenent el sol i/o les làmpades UVA, sense aconseguir mai la coloració que preténen i que també desapareixerà més ràpidament.

Dit això, estem atents a les manifestacions del precàncer i demanem opinió dermatològica:

Qui?

-pells clares

-exposades al sol des de joves

-calbs des de fa dècades

Què?

-crostetes que tot i arrancar-les reapareixen (s’anomenen ceratosis actíniques)

-‘granets’ que duren i duren

-sagnat espontani d’alguna lesió cutània

Ón?

-a zones expostes a la llum solar (cara, pavellons auriculars, calba, dors mans, avantbraços).

Prevenció

Protegir-nos del sol, vigilant les hores més centrals del dia. Utilitzem fotoprotectors, sobretot la mainada i les pells clares.

Tractament

Algunes lesions precanceroses marxaran amb cremes adequades. Les altres necessitaran accions més intenses i específiques, ja de dermatòleg.