PIRCING A LA BOCA

L’estètica del últims temps està duent als joves, i no tan joves, a col.locar-se  determinades joies a la boca que poden arribar a provocar moltes complicacions. 

L’aparició del pírcing oral ja s’utilitzava en l’època dels romans i els egipcis per identificar diferències socials. També els mariners, pirates, esquimals i algunes tribus de l’ Amazones n’han utilitzat sovint. 

Avui en dia els pírcings, i més concretament el pírcing oral, és sobretot una moda.

PIRCING LINGUAL:

El pírcing lingual consisteix en la col·locació d’un pírcing a la llengua travessant-la de dorsal a ventral (de la part superior a la inferior) com si fos una arracada.

Per poder realitzar les funcions de fonació, deglució i sensació del gust, la llengua necessita uns nervis sensitius i una gran multitud de papil·les gustatives i tàctils que poden afectar-se durant la col·locació del pírcing lingual.

A la llengua, a més, hi ha un risc important d’hemorràgia i la cicatrització és complicada per la constant producció de saliva.

Els pírcings orals provoquen un augment del flux salival i això provoca una desequilibri en la flora bacteriana de la boca.

PIRCING LABIAL:

Aquest pírcing travessa el llavi o la galta de manera que queda una part a l’exterior de la cavitat oral i l’altre a dins.

El frec constant que provoquen amb geniva i mucosa pot afavorir l’aparició de fibromes, gingivitis i periodontitis localitzada.

Les fractures i el desgast dental són algunes de les altres complicacions que podem trobar causats per aquestes joies orals.

Si per error es mossega el pírcing lingual o labial es pot arribar a fracturar la dent o el queixal i llavors cal extreure’l.

La col·locació d’aquests pírcings en boca té un factor de risc afegit perquè la cavitat oral és molt sèptica i hi habiten multitud de bactèries i virus.

Durant la seva col·locació poden passar bactèries de la cavitat oral a la sang i es podria arribar a colonitzar el cor, cosa que provocaria una endocarditis o greu inflamació de les vàlvules i teixit cardíac.

RECOMANACIONS:

S’hauria de consultar al dentista abans de la col·locació d’un pírcing a la cavitat oral.

Cal tenir en compte que els pírcings han de ser estèrils abans de ser col·locats i que el millor material per a cicatritzar durant els primers dies és l’or de 14 quirats.

Haurien d’abstenir-se dels pírcings orals els nens menors d’edat, les dones embarassades, pacients amb infeccions cutànies, pacients amb VIH i qualsevol que tingui algun risc de contagi.