MARXA NORDICA

LA PELL ATOPICA

També anomenada ‘Èczema atòpica’, és molt freqüent i cada vegada ho és més. És motiu de consulta repetida tan a pediatria, dermatòlegs, farmàcies... Com és ben conegut afecta predominantment a la mainada i pot persistir en l’edat adulta, encara que amb molta menys intensitat, adoptant aleshores termes més imprecisos com ‘pell sensible’.

Les malalties quan són habituals vénen acompanyades de mites i llegendes. Intentarem aclarir-ne alguns en el cas de la Dermatitis atòpica (D.A.)

L’atòpia esquemàticament consta d’una tríada: asma, rinitis/rinoconjuntivitis i l’afectació

cutània, la dermatitis. No s’inclou la neurodermatitis, tot i que fins fa uns anys algunes escoles

dermatològiques sí que la consideraven una manifestació de la D.A.

Una altra dada a considerar és la influència que té sobre l’estrès i l’estrès crònic sobre ella,

tancant-se un enutjòs cercle dermatitis-pruïja-estrès-rascat-dermatitis, origen d’un estat

d’inquietut quasi permanent de l’infant i de l’aparició d’infeccions bacterianes, a vegades

extenses i que sovint necessiten tractament antibiòtic, sigui tòpic com sistèmic, amb gran

probabilitat de recidivar. A més llarg termini hom observa que els processos al·lèrgics, cutanis

o sistèmics, són molt més habituals en els que són o han estat malalts de la D.A.

La fisiopatologia de la malaltia consisteix essencialment en la major sensibilitat cutània, sovint

induïda genèticament. Com veurem en la propera Nota, ja es pot actuar positivament de

manera preventiva millorant la dieta de l’embarassada. Així doncs ens trobem amb nens que

característicament en la seva pell ténen un augment de radicals lliures, una disminució

d’antoxidants, uns crítics nivells d’àcids grassos i a més, l’influència, en estudi actualment, dels

ppar-gamma que estarien implicats en processos aparentment tan allunyats com l’hipertensió

(1).

Sigui perque la pell i el sistema nerviòs deriven ambdós de l’ectoderm embrionari, sigui perquè aquesta major sensibilitat a l’ambient condicionaria el temperament i la conducta, el cas és que els nens atòpics sovint passen de l’inquietud més extrema a l’abstracció de l’entorn quan, per exemple, ténen accés a pràctiques artístiques i creatives (dibuix, pintura, música, etc).  

Si teniu temps, un article interessant és aquest: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18181968

LA QUEILITIS

LA PELL SECA

És un problema molt freqüent, agreujat per alguns comportaments que ben intencionats ocasionen i/o augmenten la sequedat cutània.

La pell té un sistema molt ben el·laborat pel que fa a la hidratació de manera natural. Milers i milers de glàndules sebàcies estructurades al voltant dels fol·licles pilosebacis, ténen com a funció el mantenir-la perfectament hidratada amb la seva secreció de sèu. En el gravat es veuen ben bé aquestes glàndules i com la seva secreció surt  a l’exterior.

I cal que comprenguem que és la hidratació, és a dir la presència d’aigua a l’epidermis, aigua que manté l’elasticitat, la cohesió cel·lular, el bon funcionament de la pigmentació, etc etc. La font d’aquesta aigua és l’interior del cos, el subsòl de la pell. La capa sebàcia producte de la secreció de sèu n’impediria l’evaporació i la pèrdua d’aigua, mantenint-nos la pell ben hidratada.

De fet tenim dues etapes a la vida pel que fa  a la hidratació. Abans de la pubertat i després. En l’època infantil la nostra pell és prima i s’hidrata pel contacte amb el sotapell. Però amb la pubertat la pell ens vé molt més gruixuda, resistent i la naturalesa posa en marxa un sistema de protecció de l’evaporació que és la secreció sebàcia. Aquesta secreció de sèu va lligada a l’acció hormonal que com sabem també pot donar problemes com l’acne en la primera època de funcionament.

Dit això, passem a comentar com actúa una crema hidratant. Les cremes tenen dues menes de components: un de greix, menor i un d’aigua, més important. A l’aplicar-nos una crema el component aigua penetra i el component greix fa una capa protectora que, com dèiem, en protegeix l’evaporació. En conseqüència la pell està més hidratada.

I quins factors ens mantenen hidratats?

El primer és la ingesta suficient d’aigua, sigui en beguda pura, sigui en fruita, verdures, etc. Aliments rics en aigua. El segon és l’evitar la destrucció de la capa de greix natural, el sèu, que també ens protegeix d’infeccions al ser un mitjà àcid. I el destruïm bàsicament amb el rentat amb gels, sabons, xampús, etc. Tots ells detergents que s’enduen dissolta la capa sebàcia.

Què hem de fer per a mantenir una correcta hidratació de la pell?

Si no es estrictament necessari, rentar-nos sense detergents (els podem reservar per  a aixeles, engonals). O almenys utilitzar aquells respectuosos amb la pell (ph lleugerament àcid, ‘olis’ de dutxa, etc), tot amb poca freqüència, no tan sovint com fan alguns. I després aplicar-nos una bona crema hidratant, després d’eixugar-nos i quan encara hi ha un grau d’humitat a les capes més externes cutànies.

TALLERS DE RASPALLADA

Durant el curs es realitzen tallers de raspallada a totes les escoles de l’àrea bàsica de Peralada per reforçar l’hàbit d’higiene oral, explicar què provoca càries, insistir en seguir una dieta adient i resoldre dubtes que puguin tenir els nens i nenes sobre la salut oral.

També s’han revisat a les mateixes escoles tots els alumnes de primer a sisè de primària a excepció de l’escola de Peralada que acudeix cada any al centre per la proximitat de l’escola amb el CAP. A cada alumne es mira la higiene oral, si té càries en dents de llet o definitives i la oclusió dental. Posteriorment es fa un informe pels pares o tutors indicant si cal que visitin al dentista i si han de dur a terme alguna activitat preventiva.

DRETS I DEURES DE LA CIUTADANIA EN RELACIO AMB L'ATENCIO PRIMARIA

VARICEL·LA

La varicel·la és una malaltia eruptiva i contagiosa provocada per el virus varicel·la-zoster. Aquesta malaltia viral, que només es pot tenir una vegada a la vida, es presenta normalment amb lesions cutànies i, en certes ocasions, també a la cavitat bucal.

Les lesions per aquest virus a la pell són màcula-papuloses i evolucionen ràpidament cap a vesícules i pústules que es trenquen amb facilitat.

A la cavitat oral es presenta en forma de ferides vesiculars que es trenquen fàcilment deixant lesions ulcerades d’un diàmetre igual o menor a dos mil·límetres. L’aspecte és de petites aftes.

Afecta sobretot els infants entre els 2 i els 10 anys, als quals confereix immunitat per a tota la vida. Els adults que no la van patir durant la infància poden contagiar-se i desenvolupar la malaltia, normalment d’una forma més greu.

Acostuma a aparèixer en brots epidèmics normalment a l’hivern o a la primavera.

VIA DE TRANSMISSIÓ

Aquest virus es transmet per via respiratòria per la inhalació de petites gotetes de saliva d’un portador fins a la conjuntiva o al tracte respiratori superior del receptor. El contacte directe amb les vesícules cutànies també és molt contaminant perquè estan plenes de partícules víriques.

El període més contagiós és un dia o dos abans de que aparegui l’erupció i fins a cinc dies després de l’aparició de les vesícules.

DESENVOLUPAMENT DE LA MALALTIA

El període d’incubació sol ser d’un o dos dies abans de que apareguin les lesions cutànies. Els primers símptomes solen ser la febre, mal de cap, cansament i malestar general. De seguida apareixen petites taques vermelles a la pell que en 24 hores passen a ser més nombroses i es van recobrint d’una vesícula plena d’un líquid clar. L’erupció cutània comença a provocar prurit. Abans de desaparèixer les vesícules disminueixen de tamany, es sequen i formen crostes.

Aquesta simptomatologia es comença a manifestar entre dues i tres setmanes després de l’exposició al virus.

Les manifestacions cutànies es localitzen sobretot en cuir cabellut, cara i tòrax i en menor grau a les extremitats. Les vesícules de la pell segueixen el seu curs durant dues o tres setmanes, unes es curen i n’apareixen altres de noves. És típic de la varicel·la aquesta imatge de la pell amb lesions d’aspecte i estat divers.

El cansament físic sol durar un mes i pot anar acompanyat de tos seca i febre. La majoria dels casos tenen una evolució favorable en poques setmanes.

Després de la infecció el virus de la varicel·la queda emmagatzemat en certes parts del sistema nerviós i, en determinades circumstàncies, es pot reactivar i donar lloc a l’aparició d’un herpes zoster.

Des de fa uns anys existeix una vacuna contra la varicel·la.

RECOMANACIONS SI ES TÉ LA VARICEL·LA

-Cal intentar no gratar-se per no deixar cicatrius a la pell o complicar l’evolució de les vesícules.

-El pediatre o metge de referència pot recomanar algun producte tòpic per evitar la picor.

-Mantenir l’ambient una mica fresc. La calor i la humitat empitjora la simptomatologia.

-Dutxar-se i assecar-se sense fregar les ferides de la pell. Procurar tenir les ungles curtes.

-Millor no prendre el sol mentre dura la malaltia.

VIDA AMB EL TABAC

El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura i evitable. És un dels factors de risc més importants en malalties cardiovasculars, respiratòries i en un gran nombre de càncers. A més l’exposició passiva al fum ambiental del tabac incrementa el risc en persones no fumadores. 

L’Organització mundial de la Salut descriu que l’any 2009 un terç de la població mundial adulta fuma. A Catalunya segons l’enquesta de salut de l’any 2011 un 29.5% de la població de 15 anys i més és fumadora i que el 19,5% de la població ha abandonat l’hàbit tabàquic. 

A Catalunya moren cada dia 23 persones a causa del tabac, pràcticament una cada hora. 

El tabac conté un nombre molt elevat de components >4500 que tenen efectes al nostre cos. 

La majoria són substàncies cancerígenes i/o que provoquen problemes a l’aparell respiratori, aparell digestiu, sistema endocrinometabòlic i  sistema nerviós. 

Els efectes del tabaquisme són molt importants, tot i que s’han infravalorat pel retard entre l’inici del consum del tabac i el seu efecte. El consum del tabac provoca malalties cròniques i també càncer, a més de provocar problemes al fetus si es fuma durant l’embaràs, com ara baix pes al néixer, més riscos de malalties respiratòries i més riscos de síndrome de mort sobtada. 

Els càncers que pot provocar són: Faringe, Laringe, Esòfag, Pulmó, Páncrees, Ronyó i Bufeta. 

Les malalties cròniques que poden produir són: Accident cerebrovascular, Malalties coronàries (Infart, Angina), Aneurismes Aòrtic, Malaltia vasculars perifèriques i Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica. 

Davant tota aquesta informació dels efectes nocius que té el tabac, pot ésser el moment de pensar en una vida sense el tabac, el teu metge i el teu infermer et poden ajudar.  Actualment existeixen fàrmacs que poden pal•liar els símptomes de l’abstinència de deixar de fumar, i juntament amb uns bons consells i un seguiment apropiat pots aconseguir aquest objectiu amb èxit. 

Només un entorn lliure de fum del tabac al 100% et pot protegir a tu, els teus fills i la teva família dels greus problemes que causa l’aire contaminat pel fum del tabac. 

DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES

Què? És el document, adreçat al metge responsable, mitjançant el qual com a persones majors d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, doneu les instruccions a tenir en compte en cas que us trobeu en una situació en què les circumstàncies no us permetin d'expressar personalment la vostra voluntat. En aquest document, podeu també designar un representant, que sigui l'interlocutor amb el metge o l'equip sanitari, perquè us substitueixi en el cas que no pugueu expressar la vostra voluntat. Com? Davant de notari o bé de tres testimonis majors d'edat i amb plena capacitat d'obrar. Dos d'aquests testimonis, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb vosaltres. No es poden tenir en compte voluntats anticipades que incorporin previsions contràries a l'ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, o que no es corresponguin exactament amb el supòsit del fet que heu previst a l'hora d'emetre-les. En aquests casos, s'ha de fer l'anotació raonada pertinent a la vostra història clínica. On? Al centre sanitari on se us atén, excepte els documents de voluntats anticipades fets davant de notari. Aquest document de voluntats anticipades s'ha d'incorporar a la vostra història clínica. Més informació: Departament de Salut, telèfon: 93 227 29 00. Impresos   • Sol·licitud DVA   • Inscripció registre DVA Normativa: Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, (DOGC, núm. 3303, d'11-1-2001).

PIRCING A LA BOCA

L’estètica del últims temps està duent als joves, i no tan joves, a col.locar-se  determinades joies a la boca que poden arribar a provocar moltes complicacions. 

L’aparició del pírcing oral ja s’utilitzava en l’època dels romans i els egipcis per identificar diferències socials. També els mariners, pirates, esquimals i algunes tribus de l’ Amazones n’han utilitzat sovint. 

Avui en dia els pírcings, i més concretament el pírcing oral, és sobretot una moda.

PIRCING LINGUAL:

El pírcing lingual consisteix en la col·locació d’un pírcing a la llengua travessant-la de dorsal a ventral (de la part superior a la inferior) com si fos una arracada.

Per poder realitzar les funcions de fonació, deglució i sensació del gust, la llengua necessita uns nervis sensitius i una gran multitud de papil·les gustatives i tàctils que poden afectar-se durant la col·locació del pírcing lingual.

A la llengua, a més, hi ha un risc important d’hemorràgia i la cicatrització és complicada per la constant producció de saliva.

Els pírcings orals provoquen un augment del flux salival i això provoca una desequilibri en la flora bacteriana de la boca.

PIRCING LABIAL:

Aquest pírcing travessa el llavi o la galta de manera que queda una part a l’exterior de la cavitat oral i l’altre a dins.

El frec constant que provoquen amb geniva i mucosa pot afavorir l’aparició de fibromes, gingivitis i periodontitis localitzada.

Les fractures i el desgast dental són algunes de les altres complicacions que podem trobar causats per aquestes joies orals.

Si per error es mossega el pírcing lingual o labial es pot arribar a fracturar la dent o el queixal i llavors cal extreure’l.

La col·locació d’aquests pírcings en boca té un factor de risc afegit perquè la cavitat oral és molt sèptica i hi habiten multitud de bactèries i virus.

Durant la seva col·locació poden passar bactèries de la cavitat oral a la sang i es podria arribar a colonitzar el cor, cosa que provocaria una endocarditis o greu inflamació de les vàlvules i teixit cardíac.

RECOMANACIONS:

S’hauria de consultar al dentista abans de la col·locació d’un pírcing a la cavitat oral.

Cal tenir en compte que els pírcings han de ser estèrils abans de ser col·locats i que el millor material per a cicatritzar durant els primers dies és l’or de 14 quirats.

Haurien d’abstenir-se dels pírcings orals els nens menors d’edat, les dones embarassades, pacients amb infeccions cutànies, pacients amb VIH i qualsevol que tingui algun risc de contagi.

CONSELL DE SALUT BUCODENTAL

EL PRECÀNCER CUTANI

Si bé la paraula càncer comporta una mena d’esgarrifança, hem de reconèixer que cada vegada més ja no és sinònim de irreversibilitat i de patiment progressiu. Sigui pel diagnòstic precoç o bé pels tractaments més avançats, la supervivència és remarcable.

A la pell podem trobar-hi 3 grans grups de càncers:

El càncer degut a l’exposició solar (radiació ultraviolada) són els anomenats epiteliomes (baso i espinocel·lular); hi ha altres càncers també lligats a l’exposició solar, però no de manera tan directa, com el temut melanoma i els càncers comuns a altres texits no especifícament cutanis.

Què és un ‘precàncer’?. Ës aquella lesió que adverteix de la possibilitat de que pugui esdevenir un tumor maligne. La pell permet l’observació fàcil de tot el que hi succeeix. El mateix tipus de lesió en un altre teixit o bé en un òrgan no tan fàcil de veure, podrà passar desapercebut i trobar-nos-el quan ja sigui una lesió maligna.

Una senzilla prova que tothom pot fer-se per a valorar el dany solar que ha acumulat:

Examinem-nos amb bona llum un avantbraç, palmells amunt. Comparem l’aspecte de la cara anterior molt més protegida amb la posterior, molt més exposada. Les taques bé clares, bé fosques, les arrugues i potser alguna raspositat seran raríssimes a la cara protegida.

Però qui és més predispost a tenir lesions precanceroses?

Si hem comentat abans que aquests càncers van lligats a l’exposició solar de manera directa, les persones que s’hagin exposat més al sol tindran més possibilitats. En aquest punt hem de tenir present que hi intervenen dos factors elementals:

1/ L’efecte acumulatiu i diferit de la radiació ultraviolada. Com més anys hàgim estat expostos i des de més joves, més dany. El precàncer apareixerà dècades després, tot i que els últims anys no haguem estat sota la radiació solar.

2/El tipus de pell, més clar. El bronzejat és una defensa natural que impedeix la penetració dels raigs ultraviolats. Les persones de pell més fosca tindran una bona protecció ja de naixement. Per contra els fototipus clars la tindran més deficient. Però com tots sablem es dóna la paradoxa de que justament les persones amb pell clara volen de totes totes aconseguir un bronzejat que no tenen per naturalesa i per aquest motiu s’estan més hores prenent el sol i/o les làmpades UVA, sense aconseguir mai la coloració que preténen i que també desapareixerà més ràpidament.

Dit això, estem atents a les manifestacions del precàncer i demanem opinió dermatològica:

Qui?

-pells clares

-exposades al sol des de joves

-calbs des de fa dècades

Què?

-crostetes que tot i arrancar-les reapareixen (s’anomenen ceratosis actíniques)

-‘granets’ que duren i duren

-sagnat espontani d’alguna lesió cutània

Ón?

-a zones expostes a la llum solar (cara, pavellons auriculars, calba, dors mans, avantbraços).

Prevenció

Protegir-nos del sol, vigilant les hores més centrals del dia. Utilitzem fotoprotectors, sobretot la mainada i les pells clares.

Tractament

Algunes lesions precanceroses marxaran amb cremes adequades. Les altres necessitaran accions més intenses i específiques, ja de dermatòleg.

MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA, PREVENIR-LES I TRACTAR-LES

 

La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica  (MPOC), representa la quarta causa de mort al món. A Catalunya és una de les consultes mèdiques més freqüents, especialment per les seves aguditzacions que pateixen al llarg de la seva evolució. El càlcul aproximat és que existeix prop d’un 9% de la població major de 40anys que pateix la malaltia.

Aquesta malaltia s’explica perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen les parets dels alvèols. Els alvèols són una part dels pulmons que està en contacte directe amb els vasos sanguinis i és on es produeix  un intercanvi de gasos entre el medi exterior i el interior de l’organisme, és a dir, l’oxigen passa a la sang i s’elimina el diòxid de carboni

N’hi ha de dos tipus principals :

-Bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc

-Emfisema, caracteritzada per la destrucció dels pulmons amb el temps

La causa principal de la MPOC  és el consum del tabac, essent el 90% dels pacients que la pateixen fumadors o exfumadors. La inhalació del tabac produeix una malaltia respiratòria crònica (Bronquitis crònica, Emfisema o Patrons mixtes), que en fases inicials és parcialment reversible i en fases moderades o avançades portarà a insuficiència respiratòria crònica amb una pèrdua de qualitat de vida i una disminució de la supervivència.

Els símptomes són:

-          Tos

-          Esput

-          Ofec en activitat física

El diagnòstic es realitza majoritàriament amb l’espirometria que és una prova indolora que mesura la quantitat d’aire que una persona és capaç d’expulsar del pulmó i amb quina velocitat.

El tractament pot ser farmacològic o no farmacològic

-DEIXAR DE FUMAR, aquesta és la mesura amb major impacte per evitar la progressió de la malaltia.

- Administració de vacunes que permeten la prevenció d’aguditzacions de la malaltia com són les grips i les pneumònies. IMPORTANT VACUNAR GRIP (anualment) I PNEUMONIA ( un cop a la vida si és després dels 60a i 2 cops separats 5anys entre elles si és abans dels 60a)

- Teràpia inhalada

- Antibiòtics i corticoides en cas d’una exacerbació

- Tractament en rehabilitació respiratòria amb fisioteràpia específica i reentrenament a l’esforç

- Oxígen en cas de insuficiència respiratòria crònica

Davant la repercussió que té aquesta malaltia pel que fa a salut pública es destinen un munt d’esforços i campanyes per incentivar a la gent a deixar de fumar.-     

        

Tots aquests esforços permeten ajudar a mentalitzar a la població de la l’acció que fa el tabac a la salut de les persones i per tant que siguin cada vegada més el que demanen ajuda per deixar de fumar. Val a dir, però, que el primer que es necessita per deixar de fumar és voler-ho realment i per tant estar molt motivat, un cop tenim això els professionals sanitaris podem ajudar-vos per aconseguir-ho amb èxit.

Bibliografia

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/

                                                                                                            DUI Judit Noguera

                                                                                                            Dr. Ramon Tarrés